2 Mayo 2006
TIPUS D'ELEMENTS DE SUPORT
Els murs exteriors presenten al llarg de tot el perímetre un gruix molt fort i bastant considerable. Les embranzides de la coberta de la nau central són frenats per les capelles que alhora traslladen el pes cap a l'exterior on s'han d'aplicar uns murs-contraforts de gran capacitat de suport.
Els murs interiors tenen poca continuïtat. Tot l'interior està obert mitjançant arcs per a comunicar els distints espais que s'han anat sumant a l'edifici. L'aspecte exterior de SAM contrasta amb l'interior. L'exterior és massís i predomina el mur; l'interior està solcat d'arcs i s'ha anat buidant de parets.
Els pilars neixen en part a partir dels trossos de mur que queden quan es llença la zona de paret on va a ser col·locada una capella. Aquests pilars, els de la nau central, ens donen una idea aproximada del grossor que tenia l'antic mur corregut de la nau central de Malanyanes i veiem com aquest grossor s'ha anat duplicant en els murs que avui contornegen l'edifici.
Són pilars composts, propers a la forma de T o de creu, sense estar bé definits. Són fruit de la improvisació i d'aquest procés sumatori i successiu que afegeix nous espais al temple i que provoca la reforma constant dels pilars com elements de suport.
En SAM no hi ha columnes. Només trossos de murs sobre els quals es llancen arcs des d'àmplies mènsules en línies d'imposta que els envolten. Els pilars han modificat la seva constitució constantment.
Només cal citar les dues pilastres de les quals ja he parlat, que donen origen al fris que recorre el presbiteri. Emmarquen la zona interior de l'absis i són fruit de les obres de 1868.
D'arcs com elements de suport tenim els fajones apuntats que sostenen la nau apuntada central i els formers que també són quatre. Tres d'ells de mig punt i un ogival.
Ja vam dir que les cobertes de les capelles del sector nord la suporten a més dels seus murs exteriors, dos arcs de mig punt que a més serveixen per a establir un corredor entre les tres capelles (veure planta d'arcs). La presència d'arcs de mig punt, no es deu en aquest cas a una pervivència del romànic sinó a la recuperació que durant el Renaixement i bona part del barroc es fa de les formes greco-romanes. Per això quan en 1627 s'obre la capella de S. Isidre, ho fan amb un arc de mig punt que alhora fa de former a un volta de canó apuntada tardo-romànica. I quan en 1705 obren la capella de S. Bartomeu, ho fan de la mateixa manera i a més com queda adossada a l'anterior capella del Roser, obren altre arc de mig punt per a comunicar-les, estant la capella del Roser, feta en 1559, en ple Renaixement, coberta a la manera gòtica amb arcs apuntats i volta de crucería.
És a dir no importa en absolut la unitat d'estil, hi ha un "galimatías" impressionant, els estils medievals perduren, els greco-llatins es recuperen i la plàstica ornamental és la qual camina paral·lela a la moda, en la seva versió renaixentista o barroca.
SAM és pràcticament un complex i desordenat compendi de la història d'art que paradojicamente té una lògica i una raó de ser indiscutible.
A la façana els arcs són lleugerament apuntats tant els que emmarquen la portada com les arquivoltes.
A l'exterior de l'edifici hi trobem columnes de molt petita altura que recullen la caiguda de la coberta del pòrtic. Són de fust llis, amb la base modelada, amb capitell aplatat i circular; és més una ampliació del fust que pròpiament un capitell.
Finalment dintre de l'apartat d'elements de suport cal assenyalar les mènsules de la façana que sostenen el sostre del pòrtic i a l'interior, totes aquelles que recullen les arestes dels espais coberts amb crucería, algunes d'elles llaurades amb decoració de carátules.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
2 Mayo 2006
TIPOS DE COBERTA
La nau central està coberta amb volta de canó apuntat sobre quatre fajones ogivals, coberta que en absolut és deutora de l'estil pròpiament gòtic sinó que és usada amb anterioritat a la suposada data tardana de SAM. La seva grandària és semblant a l'utilitzat en les parets de la nau o en els entradós dels fajones.
La coberta del presbiterio és d'aresta amb clau de volta feta en el s. XIX i sostinguda per quatre arestes que es recolzen en els cantons, dintre del fris que descriuen les pilastres que emmarquen l'absis. Aquestes arestes són recollides per unes mènsules en el mur. La coberta del presbiterio està igualment estocada i pintada recentment.
La capella del Sagrat Cor està coberta amb fileres de maó que reduïxen progressivament el ràdio de la circumferència que descriuen fins a arribar a tancar-se totalment, partint tot això d'una obra de falses petxines. Aquest tipus de volta s'usa també el la capella de S. Bartolomé però ara partint d'uns arcs llaurats sobre els altres inferiors i finalment també el la capella de S. Isidro. Amb aquesta aplicació del maó s'aconsegueix una bona resistència al mateix temps que s'assoleix una coberta més lleugera que si s'utilitzés pedra.
Aquesta tècnica de tancament de voltes és ideal per a petits espais com són les capelles SAM i respon a una tradició molt més antiga que veiem, per exemple , en la coberta del cimborri de S. Vicens de Cardona, on a més s'apliquen unes tosques obertures. Novament es comprova com una obra de l'època moderna, contínua executant-se amb una tècnica romànica, encara que perfeccionant l'acabat, per la millora de les tècniques i els coneixements constructius.
La coberta que presenta una tecnologia diferent és la de la capella del Roser. Està coberta a l'estil gòtic amb volta de crucería, lògicament en tram cuatripartito i amb clau de volta, procedent de Alcoll (M. Mes pàg. 11). Les quatre arestes són recollides en els cantons per unes mènsules-carátules.
La tecnologia gòtica perdura a Catalunya durant l'època moderna, cobreix l'espai que acollirà el retaule de 1606, gestionat per la cofradia del Roser. Conviuen tecnologia passada però vàlida amb plàstica decorativa moderna.
La coberta del pòrtic ens oferix altra variant molt distinta. Canvia el concepte i el material. És un pòrtic format per troncs i llistes de fusta. Partint en caiguda des de la façana de l'edifici (veure descripció tipològica, sector pòrtic).
Finalment la coberta de la sagristia, és un sostre corbat d'obra, igualment arrebossat com les parets.
A manera de síntesi, podem dir que l'eclecticisme governa també en el tema de les cobertes. Les constants obres que es realitzen no assoleixen la uniformitat en les cobertes, cosa que tampoc pretenen.
Per descomptat l'església primitiva oferia un esquema molt més unitari i senzill que tractarem en les "notícies històriques" i del com ja hem avançat una mica.
De moment constatar que al nivell de les cobertes també es pot seguir el procés típic mitjançant el qual, a un edifici original, se li van aplicant reformes i ampliacions al llarg de la seva història, motivat tot això per necessitats noves de les noves societats.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
2 Mayo 2006
UTILIZACIÓ
L'església de SAM funciona com parròquia des de 1022, primera data que apareix datada, encara que ja existia amb anterioritat. (Ens consten els noms dels rectors a partir del s. XIII). En el poble també existeix la capella o ermita de Santa Maria de Malanyanes de datació imprecisa però coetània a la de Sta. Agnès des de finals del s. XI amb seguretat - per saber més sobre l'ermita clica ermita-. Aquesta capella no sembla rivalizar a ser parròquia de la localitat malgrat que en les visites pastorals dels anys 1303 i 1310 consta que Pere Puig era rector de la capella. Aquesta ermita va estar sota el patronat dels Torrelles, senyors del Castell de la Roca, fins al s. XVI però en 1727 sabem que s'encarregava de la mateixa el pagès de SAM en Joan Amat.
Podríem dir que l'església de SAM ha estat parròquia ininterrumpiblemente. Ja consta d'això a l'any 1080 en el testament de Ramón Sunifret, contingut en el Libri Antiquitatum. Prova d'això és també el procés d'anar afegint capelles. Quan es volia prestigiar el col·lectiu es buscava el millor edifici, que en la zona rural era la parròquia. Podem dir que l'església es fa per a ser parròquia del poblament dispers que hi ha al NE de La Roca, dintre del moviment reformador comú a tota Europa, entre finals del s. X i durant el s. XI. Que sigui parròquia implica el culte, la celebració dels sagraments i centre de l'adoctrinament cristià del poble. A més de la utilització religiosa de l'edifici l'església era també el lloc entorn del qual el poble feia les seves reunions per a solucionar els temes de les collites i altres qüestions, aquí s'informava, i se celebraven les festes.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
2 Mayo 2006
DESCRIPCIÓ TIPOLÓGICA
El cementiri es conserva adossat al nord de l'Església. El temple es presenta com un edifici aïllat que té entorn de si un espai lliure: una plaça en el seu vessant sud i est. Al costat de la plaça es troba la casa rectoral i una masia particular "Can Rosselló". Aquest espai que avui compleix entre altres coses una funció d'esbarjo i oci, en els seus orígens tenia una funció molt més activa dintre de la vida de la localitat. Darrere de la capçalera de l'església hi ha un petit jardí en el que es troben uns gronxadors i altres jocs que són aprofitats pels benjamins del lloc.
Actualment l'església té una sola nau amb absis i capçalera quadrada i amb capelles adossades pels dos costats.
L'Abside.
Després de les obres de 1868 la capçalera presenta una estructura quadrada, recta. Vist des d'enrere sembla que tingui tres naus però les parets laterals pertanyen a la capella del Sagrat Cor i a la sagristia adossades al cos central, però no són naus. De totes maneres la paret que tanca la nau central o de Sta. Agnès queda lleugerament més avançada que les parets laterals que tanquen la capella i la sagristia. L'exterior dels tres cossos presenta un aparell irregular que reaprofita pedres de distintes grandàries i materials i trobem grans blocs angulars intercalats amb pedres menors, sovint sense debastar, per a donar més consistència a l'edifici. Al costat de la sagristia ens trobem un desbordat de ciment de posterior execució. A l'interior l'absis està arrebossat de guix pintat de gris que no permet veure el material original i alberga el presbiteri i l'altar que queden lleugerament peraltats pel que fa al paviment de la resta de l'edifici. L'arc fajón que dóna entrada a l'espai que marca l'absis ha estat alçat i s'ha augmentat l'altura d'aquesta zona del temple. Els pilars d'aquest arc han estat disfressats de pilastres amb capitells, que originen un fris que recorre a bona altura les parets internes. És la zona més alta de l'edifici, deixant de costat el campanar. Té dos obertures: una comunica el presbiteri amb la capella del Sagrat Cor -de fa poc- i l'altra comunica amb la sagristia feta al 1868, ja que abans es passava a aquesta càmera a través del pas baix del campanar entrant per on avui es troba la imatge de la Inmaculada Concepció. L'espai del presbiteri és lleugerament rectangular sent l'eix axial minimamente superior. L'altes parets són cobertes amb una volta de crucería feta al s. XIX, que culmina amb una clau de la mateixa època. Els nervis de la coberta estan recollits en els cantons i dintre del fris que descriuen les pilastres de l'entrada. Aquest eclecticisme estilístic i les obres vuitcentistes han restat personalitat a la tipologia d'absis tarda-romànic del temple - roman la paret corbada de l'original del seu costat nord, que fa d'envà entre el presbiteri i la capella del Sagrat Cor, però no es veu en l'interior del presbiteri que ha estat transformat en una paret recta-.
Façana i pòrtic
La façana està construïda amb carreus bé tallats de granit, la majoria d'ells amarronats per la seva alteració a través del temps. Té la mateixa amplària que la nau. Acaba el cubriment de la nau a dues aigües pel que la façana presenta en la seva teulada aquest aspecte. Acaba en la seva forma apuntada amb una petita creu grega que culmina el cubriment a dues aigües que arrossega la nau. La façana presenta al seu torn una galeria porticada que cobreix i limita el seu espai en l'avantsala del temple. No és ni un atri ni un nàrtex però si que descriu un espai que s'integra, encara que d'una manera adossada i exterior, a la nau del temple, com un prolongació transitòria tant a l'hora d'entrar com a l'hora de sortir.
El pòrtic conforma un espai rectangular sent un dels seus costats igual a la de la façana. Això reafirma la idea de ser una prolongació transitòria de l'eix axial de l'església. Està estructurat amb onze troncs de fusta com bigues principals que en la façana de l'església se sostenen recolzant-se en un altre que al seu torn descansa sobre quatre petites mènsules (dues a cada extrem) i sobre el extrados de l'arquivolta major, en la seva part central.
El pòrtic consta de dues obertures: la porta d'ingrés a l'església i l'ull de bou enreixat i abocinat cap a l'interior. S'arriba a ell des de la plaça pujant dos graons. En el centre es troba una inscripció d'una sepultura. Conté en un dels carreus de l'esquerra del portal - des del punt de vista de l'espectador - la inscripció "in anno domini 1306", presumiblement és la data de l'acabament de l'església de transició - l'actual - encara que amb modificacions com ja hem descrit. Tres petites columnes sostenen l'arquitrau i la caiguda del sostre de fusta en el seu altre extrem. Les columnes estan al seu torn sobre un gruix i alt mur que tanca el pòrtic equiparant i uniformant les mesures.
En el pòrtic, al costat de porta que dóna pas al cementiri, es troba una pila bautismal i una clau de volta de l'antic presbiteri.
És una obra gòtica amb una forta herència romànica que es nota tant en l'estructura com en la decoració tosca de la portada. De totes maneres els especialistes no es posen d'acord. En el "catàleg monumental de’l Arquebisbat de Barcelona" se la considera romànica però Pladevall en "Catalunya Romànica" diu que és gòtica malgratr que el seu aspecte ens pugui fer dubtar.
Les galeries porticades ja eren freqüents en el romànic castellà destacant la zona de Segòvia, Àvila. Normalment les disposaven al costat sud, per ser el sector més assolellat i això en aquelles terres era molt d'agrair, sobretot en les èpoques fredes de l'any. Servien a més com zones per a reunions, punts de partida i d'arribada de processons, fins i tot lloc de soterrament, etc. També en aquest pòrtic trobem una làpida d'una família enterrada sota el seu sòl. Exemples més propers els tenim en pòrtics de Catalunya, p. i. la "Porta Ferrada" de S. Feliu de Guixols amb dos pisos d'arquejades i no anterior al s. XI.
Si ens centrem al Vallés, trobem un semblant al de Guixols en S. Feliu del Racó, també romànic. Al costat d'aquests exemples importants trobem els pòrtics de les esglésies de menor entitat com el de Sta. Agnès i la majoria segueixen la mateixa tipologia: davant de l'entrada un pòrtic rectangular, cobert amb armadura de fusta i que disposa d'un banc corregut al voltant per a asseure's. Aquest és l'esquema exacte de SAM i trobem molts altres exemples com Sta. Maria de Viladevella o el de l'església de Queralbs.
Nau central
No presenta cap obertura a no ser en la seva connexió amb la façana. És lleugerament més alta que les capelles que se li adossen. Es forma seguint una estructura modular succeint-se quatre mòduls de semblants mesures, des de l'arc de la façana fins al tancament en la capçalera.
La nau central està oberta en la seva zona mitja interna a les capelles de les seves costats, disposant-se a aquest efecte uns arcs formers que no existien en l'origen. L'eclecticisme torna a posar-se de manifest en els arcs de suport de la nau i que obren les interseccions de passada cap als espais-capelles. Hi ha disparitat dels arcs formers en ogivals i de mig punt, no així en els fajons, que són quatre apuntats.
En el mòdul de la nau central contigu a l'interior de la façana hi hai el cor. El cor - fet a mitjan del s.XVII - que era de fusta es fabricà d'obra en 1868 en temps del rector Mn. Josep Coll. Per a accedir a ell existeixen dintre de la nau i en aquest tram unes escales recolzades en el mur nord.
La seva estructura és d'aparell de carreus bentallats i emsamblat, semblant al del intrados dels fajons.
La nau recau en pilars irregulars, compostos, propers a la forma de T o de creu que comuniquen l'espai central amb el lateral. Són pilars gruixuts que aprofiten la primitiva zona de mur de la nau central i són reforçats i adequats, envoltant-los de fortes línies d'imposta per a servir de suport també a les cobertes de les capelles.
La nau central respon a tot un "clan" de naus primitives que van sofrint les modificacions de les obres que se succeïxen al llarg de la història i que , en aquest cas, arriben via capelles. Encara així, continua mantenint-se com eix vertebral al de l'espai de l'edifici, però alterat i adequat per les noves necessitats d'innovació cultural i cultual de l'època moderna, deutores de les consideracions postridentines i de la contrarreforma.
Campanar
Hi ha dues tipologies que des dels inicis perduren: la de espadanyar i la de torre campanar. Aquesta segona és la de Sta. Agnès: Torre campanar. L'aparell sol ser bastant irregular. Les parts baixes de la torre campanar són de l'època romànica. L'any 2003 es van restaurar les parts de les cares occidental, meridional i la del llevant.
Per la cara occidental el campanar presenta quatre obertures en tres nivells, les obertures creixen de grandària a mesura que s'acosten a la cúspide. La primera finestra es troba al nivell de la teulada de la nau central i és del tipus sagetera. Li segueix una de la mateixa manera però enreixada i alguna mica major. A la part superior dos arcs de mig punt peraltats s'obren per a acollir les campanes. La curvatura dels arcs superiors s'han fet amb maó. El cim del campanar segueix la forma de merlet escalonat sense perdre la forma quadrada de la base. En 1950 es van posar bigues de Pórtland i teules en el seu cim.
En la cara meridional la principal novetat és que en la zona superior solament s'obre un arc de mig punt en lloc de dos, idèntic quant a la seva forma, com tots els d'aquesta zona, als de la cara de ponent.
En la cara llevant seran dos arcs de mig punt en les quals es troben les dues campanes i en el sector septentrional u. Així se segueix la simetria dels eixos cardinals (E. i O. dos; N. i S. u).
Quant a l'aparell cal constatar el model desordenat i irregular descrit en la tipologia base de torre campanar, que en Sta. Agnès és sobretot ala zona alta. S'ha millorat notablement l'aparell, pel que fa als exemples que queden de l'època dels inicis. Aquesta millora de la tècnica es pot observar sobretot a les zones baixes i mitjanes del campanar.
La zona més elevada presenta aquest aparell més irregular a causa de la utilització de còdols i gran quantitat de morter.
La base, per contra, presenta uns murs molt gruixuts que en la seva part meridional serveixen de contrafort per a suportar les embranzides de la nau central. És més ample en la zona baixa, després adopta una forma prismàtica i de relativa uniformitat que ja no abandonarà fins al final, seguint també en aquest aspecte la tipologia base que perdura des de l'època d'inicis.
L'escala de caragol és de l'any 1571 i es va construir en temps del rectorat de Mn. Jaume Valls.
Capelles
Totes presenten una estructura quadrada que s'adossa al cos central de la nau a la qual s'obren utilitzant arcs de mig punt (S. Bartolomé, Inmaculada Concepción i S. Isidre) o bé d'arc apuntat (Mare de Déu del Roser).
En la seva part exterior presenten un mur desbordat, barrejant tot tipus de cintura de pedres: cadira, sillarejo, còdol, maó i en els cantons, blocs angulars. Aquest "còctel" petrí tan solament és visible en la part interior dels murs i sobretot a la capella del Roser. En les restants el mur queda millor travat amb una presència més constant del carreu. Cal recordar que la capella del Roser és la més antiga, del 1559.
En el sector nord tenim la del sagrat Cor, la del Roser i la de S. Bartolomé. En el sector sud tenim la de la Inmaculada Concepción i la de S. Isidre.
La capella de la Immaculada presenta una estructura diferent de les altres. És molt menys profunda, quedant encaixada entre el campanar i la nau central; és com un buit excavat en el mur que dóna origen a un petit espai acollit per un arc de mig punt.
Cadascuna de les capelles té la seva pròpia plàstica, corresponent al gust de l'època en que van ser construïdes. Actualment la de S. Bartolomé i S. Isidre estan decorades amb un retaule dedicat al sant corresponent. Les capelles del Roser i del Sagrat Cor tan sols tenen una imatge.
Sempre que van poder van facilitar el pas d'unes capelles a unes altres. Les tres del sector nord estan molt bé comunicades. Les del sector sud a causa del campanar només té un petit pas, fet durant el rectorat de Mn. José Galofré.
Les capelles amb altar són les de S. Bartolomé, S. Isidre, Sagrat Cor. Existeix a més l'altar major. No tenen altar ni la Immaculada ni la capella del Roser.
Sagristia
Habitació gairebé quadrada que està situada al costat dret del presbiteri i davant del campanar. És una obra contemporània del s. XIX, on les parets internes han estat arrebossades de guix i pintades i en la seva part exterior presenta un desbordat de ciment i pedra petita. Presbiteri i sagristia es comuniquen a través d'una porta construïda a aquest efecte i que possibilita el pas entre aquests dos espais tan interrelacionats.
Es guarda en ella un quadre que representa l'aparició de la Mare de Déu a San Domenec de Guzmán. La Mare de Déu està envoltada de sants dominics entre els quals es troba el papa Pio VI. Hi ha la següent inscripció: “Any del Senyor de MDCXLII”. També es troben dues talles de S. Ramón dePenyafort i de Santa Catalina en posició de genolls.
En aquesta es veu encara part de l'antic absis romànic.
Cor
Ocupa l'amplària de la nau central i està sobre un arc escarser que alhora emmarca la porta d'ingrés per la part interna del temple. Té una balaustrada de fusta des de la qual es visualitza la nau i que s'allarga per tot l'ample del cor. S'accedeix a ell per una escala adossada al mur nord de la nau. En el cor es troba la doble porta de fusta on es guarden els tresors de l'Església.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
22 Abril 2006
MATERIALS
La pedra de granit és l'element predominant en la construcció de l'edifici. La trobem en forma de carreu, de "sillarejo" i de còdol. Es troba en les parets, en el sòl, en el timpà, en alguns elements de suport i en les quatre columnes, amb base i capitell llis que ho sostenen o fins i tot en l'altar. Com és habitual ho trobem barrejat amb altres tipus de materials pedrencs, sobretot en els murs, pedres més petites sense escalabornar.
Com element aglomerant s'usa morter de calç, sorra i aigua -argamassa- però com en l'església s'han fet obres fins a finals del segle XIX trobem morter fet amb ciment, usat en la sagristia, en sobreixents exteriors, sobretot en la capçalera i també en aquells llocs on l'argamassa ha començat a esmollar-se; en les petites obres de reforma trobem pegats de ciment.
En les cobertes exteriors s'usa la teula en la seva versió àrab.
Un altre element important és el maó sobretot en la cobertura de les capelles. Maó prim o de rachola, ideal per a construir voltes, utilitzat en tres de les quatre capelles (S. Bartolomeu, Sagrat Cor i S. Isidre).
La fusta és el material del que està fet la majoria del mobiliari del temple com els bancs, confessonaris, retaules, etc. També és de fusta el sostre que cobreix el pòrtic que es recolza en la seva part superior en tres petites mènsules i la seva caiguda la recullen tres columnes de granit sobre un gruixut mur.
El vidre brilla per la seva absència. En tota la fàbrica només hi ha 5 obertures en els murs (sense contar la porta d'ingrés). La major és l'ull de bou de la façana, li segueixen quatre petites finestres: dues en el sector occidental de les capelles de S. Bartomeu i S. Isidre i dues més en el sector sud -sagristia - i nord -Sagrat Cor-. Totes menys la de la sagristia presenten vidriera acolorida, la qual cosa resta il·luminació en l'interior del temple. Aquesta manca de llum natural és suplerta per la llum elèctrica.
Quant a les imatges predomina la plata (Sta. Agnès, Mare de Déu del Roser, S. Antoni, el portaencenser). El material argentí domina també en la orfebrería (creu processional, canelobres) i en plata daurada tenim el reliquiari del s. XVI.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
22 Abril 2006
ESTAT DE CONSERVACIÓ
Globalment és bo. Els pilars o distints tipus de suport estan en bon estat. La volta central està en bones condicions. La teulada mostra una bona obra. La façana, dintre del inedulible pas el temps que sempre deixa petjada, també presenta una conservació bona. Tal vegada les fines columnes que sostenen els capitells estan un poc desgranats i esquerdats. El paviment es troba en òptimes condicions, les grans lloses de granit constituïxen un fonament sòlid i resistent per al sòl. Les apertures es troben en bones condicions ja que només són cinc en total ( tres finestres, el ull de bou i la porta). Els acabats interiors si que presenten deficiències, el pitjor de tots es troba en l'interior del campanar, les parets internes d'aquest que acullen l'escala de caragol tenen un acabat molt irregular i un estat de conservació mig.
La primitiva pila bautismal per immersió del S. XII no està en molt bon estat i des de 1923 es troba en el pòrtic: té molt desgastada la decoració d'arcs de mig punt que la contornegen i li falta un fragment en la seva part superior. Va estar bastant temps en el camp servint de test en el que creixien les flors.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
22 Abril 2006
AUTOR
Com és habitual no coneixem els artífexs de la parròquia de Sta. Agnès de Malanyanes. Coneixem, no obstant això, alguns dels autors en el camp de la plàstica. Coneixem que l'autor de la capella de S. Isidre, feta en 1627, és d'Esteve Reunch, mestre de cases de La Roca. El "comunidor" que forma part del campanar es va construir en 1606 i van treballar en ell el fuster Mestre Oliu i el ferrer En Clot.
Al 1681 Jaume Roix acaba el retaule de l'altar major que encara avui presideix l'altar majori. El retaule de S. Bartolomeu ho va fer un escultor de Mataró en 1705, encara que no coneixem el seu nom. El retaule de S. Isidre és obra de l'escultor Rovira del s. XVIII.
En el terreny de l'orfebrería sabem que la creu processional és obra dels argenters Madyna i Farell i es va acabar en 1576. Dos canelobres de plata són de 1622, obra de Guillin Coves, argenter de Barcelona. La custòdia daurada és moderna de l'orfebre Ramón Sunyer. Coneixem la marca , encara que no el nom, de l'orfebre que va fer la imatge de santa Agnès en el s. XVII molt semblant a la marca del que va fer la Mare de Déu del Roser en el s. XVIII. En el s. XVI coneixem la marca del que va fer l'encenser de plata. El salpasser de 1687 té la inscripció "CASADA I CORTS, 1687". També té la seva marca d'orfebrería un calze sense datar.
Les portes de ferro del portal són obra del Mestre Esmandia fabricades en 1622 i van costar 88 lliures. La campana gran és del 1786, va costar 60 lliures i és del campaner Jaume Palles. La campana mitjana té la següent inscripció "Isidorus Palles me fecit 1850" amb el que vam endevinar també la successió dels oficis de pares a fills durant generacions. De les quatre antigues campanes de les quals es parla en una visita pastoral de 1508 no sabem gens més.
Les tretze campanes del carilló de l'any 2005 son obra de la foneria RIFER de Girona.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
22 Abril 2006
ESTIL
La primera notícia que tenim del temple és de 1022 i l'última és del 1868 o sigui entre ambdues han passat 846 anys. Per això es podrà constatar una evolució d'estils ja sigui a nivell de construcció com de plàstica així com l'ús de distints materials. Es va utilitzar calç com aglomerat en les parets més primitives així com ciment en el segle XIX per a complir la mateixa funció. Hi ha des de finestres sageteres i portes abocinades amb arquivoltes a ulls de bou, finestres apuntades vidriades i portes contemporànies.
El mateix passa amb els retaules. Des del més proper a l'ornamentació renaixentista, com va ser el retaule major de 1535 de Jaume Forner, substituït després per un altre posterior de l'any 1680-1681 d'en Jaume Roix, ja d'estètica barroca. Podem concloure amb altre del segle XVIII neoclàssic com és el de San Isidre.
L'orfebrería i el material litúrgic també marquen aquesta evolució estilística. Així la creu processional acabada en 1576 i retocada en 1587 - restaurada en l'any 1957 després de la guerra civil de l'any 1936 - segueix la tipologia base de les creus processionals del Renaixement amb algunes variacions iconogràfiques, no formals. Els canelobres i un salpasser del s. XVII varien els motius ornamentales.
L'estil de l'"espai base" que va a tenir continuïtat i que va a marcar l'organització de l'edifici posterior és de transició entre el romànic i el gòtic.
No és obra d'un estil únic. Conjumina elements més propis del gòtic, com són els arcs ogivals o la forma de la portada d'accés, amb elements de transició com és la volta de canó apuntada que cobreix la nau i elements clarament romànics com l'absis pro semicircular tant en l'exterior com en l'interior. A aquest edifici primitiu se li sumaran en època moderna les capelles, però no podem dir que aquestes facin variar l'estil de l'edifici malgrat el modifiquin. És més quan en 1559 es construïx la capella del Roser, la cobreixen amb volta de crucería, imitant o simplement optant per aquesta típica fórmula de coberta gòtica.
Així en el s. XVI veiem com perviuen tecnologies "bajomediovales". Es faran noves capelles però arquitectòricament no aportaran res de nou. Nous espais que mantenen unes estructures i unes tecnologies anteriors, doncs encara són vàlides i estan molt arrelades en la cultura constructiva del país però acullen una ornamentació de nova concepció i més d'acord amb el gust i la moda de l'època i que alhora no trenquen l'espai arquitectònic preexistent al que s'adossen.
Aquesta mixtura afecta evidentment a l'estil però més a nivell visual que de concepció de l'espai. L'estil de l'espai arquitectònic està marcat pel període de transició romànic-gòtic amb una forta herència del primer les restes més importants conservats del qual -com ja vam dir- són els fragments de l'absis (es troben a la capella del Sagrat Cor i a la sagristia) juntament amb alguns fragments més com la cornisa de les parets i zones de la part inferior del campanar.
El sistema de coberta de la nau central no és definitiu doncs el canó apuntat no evidencia en absolut un gòtic avançat sinó més aviat una època de frontera.
servido por torrens
sin comentarios
compártelo
