Santa Agnès de Malanyanes - 14
NOTÍCIES HISTORIQUES
A/ Aspecte Original: Per a arribar a l'aspecte original de Santa Agnès, hem de començar un procés de resta, d'eliminació de cossos adossats i quedar-nos únicament amb un edifici d'una nau única de canó apuntat coronada amb l'absis més evolucionat del romànic, el semicircular per fora i per dintre ( havent estat el més primitiu, segons l'evolució que establix X. Barral, el quadrat per fora i ultrapassat per dintre. Xavier Barral: L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. pags. 84-85 ), de murs gruixuts construïts amb una aparell bastant ordenat, on predomina el carreu de granit, per qüestions geològiques naturals de la zona de Malanyanes. La façana d'aquesta nau, és la qual avui es conserva, excepte l'ull de bou que és posterior i tot el temple quedaria cobert amb una teulada a dues aigües amb parhilera i teula àrab. El gòtic es va construir cronològicament a continuació de la façana, és a dir a la fi de la primera dècada del segle XIV.
Potser la zona de l'absis estigués coberta amb volta de crucería, a tenor de la clau de volta que avui aquesta en el pòrtic i que va ser substituïda durant les obres de 1.868, per altra vuitcentista ( M.Mas,pags 8-9; Amb l'engrandiment fet en 1.868, és destrui l'absis romànic i desaparegueren del seu lloc els arestes i la clau de volta (...) Si en 1.868, és vaig destruir l'absis romànic per a l'engrandiment del presbiteri sens dubte que la volta romànica va ser-ho al col.locar-se'l susdit retaule del segle XVI, com ho manifesten els arestes i clau de volta, puix als prebiteris romànics no hi havia tals peixos" ). És a dir M. Mes parla de la destrucció d'una volta romànica del presbiterio, però la clau que avui es troba en el pòrtic presenta un aspecte de volta de crucería, després no podria ser romànica, sinó gòtica. El diàmetre de la clau és de 30 cm. i el dels nervis de 15,5 cm. Tal vegada, i aquí solament podem aventurar-nos però amb certes garanties fruit de la comparança amb altres edificis, s'obrissin en aquesta única nau algunes oberturas a aquest efecte d'il·luminar l'espai interior.
A aquest temple senzill que he optat per emmarcar entre el romànic tardà i el primer gòtic, sumant elements dels dos corrents, caldria afegir-li el campanar. Segons el CAB, les zones baixes del campanar són del segle XII-XIII. ( CAB, pag. 550-9).
B/ Primeres documentacions de l'església de Sta. Agnès de Malanyanes:
- M. Mas afirma que va haver altre temple anterior a l'actual i en altre lloc, ja que en 1.71O en la zona de l'hort de la rectoría, havien " moltes runes, els que, a l'esser remogudes en temps dels rectors Dr. Joan Salvany i Mn. Celedoni Serra, és descubriren els restis i fonaments de tres parets; i al seu entorn i entre aquestes, váries sepultures " ( M. Mas, pag.4 )
- La parróquia de Malanyanes es troba citada en el document de 1.O22 de venda Berenguer I, comte de Barcelona, amb la seva mare i esposa, d'algunes possessions" infra terminos Sanctae Agnetis" ( ADB, reg. Dotaliarum vol. VII, fol.331 ). Però amb seguretat existia amb anterioritat, deduïble per la seva capellanía tal com consta en el llibre de Ius Patronatuum " de l'arxiu diocesano ( ADB, Ius Patronatuum vol,I, fol 260 ). Mes tarda en 1.080, en el testament de Ramón Sinfret, contingut en el libri Antiquitatum es pot constatar la funció parroquial de Sta. Agnès ( Catalunya Romànica, vol. XVIII, pag,339).
- Per la seva banda la localitat de Malanyanes es troba documentada en l'acta de consagració de Sant Sadurni de la Roca, en l'any 932: " Et ego Teudericus episcopus (...) in ipsos caldarios et vedit per Malinanicos " (CatalunyaRománica,vol XVIII, pag. 399 ).
-La parròquia també aquesta citada en les primeres visites pastorals i registres ( ADB, v.p. vol 3,fol 125; vol 10, fol. 97; reg. Com. vol.21, fol. 17; vol. 37, fol. 70 i 82... ).
a) En l'any 1.391 SAM va ser afegida a la " mensa capitular ", així per acord del bisbe el capítol va obtenir el dret de patronat encara que més endavant va tornar a ésser de lliure col·locació del bisbe ( ADB, Ius Patronatuum, vol.II, fol.163 ).
b) La visita pastoral de 1.413 refereix que Sta. Agnès tenia 27 parroquianos i que estava valorada en 65 lliures i les càrregues eren de 10 a 11 lliures ( ADB, V. P. . vol. 11, fol.31 ).
c) La de 1.421 repeteix el mateix ( ADB, V. P. .vol 14, fol.20).
C/ Notícies Històriques de l'edifici: A més de totes les referències històriques que hem descrit, tenim més dades que fan al·lusió a les intervencions que es fan en l'edifici i d'algunes indicacions referent a això. Seguint un ordre cronològic que de vegades no pot ser més que aproximatiu, aniré descrivint-les.
a) Tenim datada la façana amb la inscripció a la qual ja he fet referència de 1.306. A partir d'aquí hem de suposar que l'edifici es manté amb l'aspecte inicial abans descrit.
b) En la V. P. de 21-6-1.421 ( ADB,v.p.. vol. 14,fol. 98v i 99 ), es parla de l'ull de bou abocinado de la façana, és la primera modificació de la qual tenim notícia des de la inscripció de 1.306. Han passat 115 anys.
c) En 1.559 s'acobla la primera capella, del Roser, que de continuar el mateix ordre de capelles que es conserva avui, cosa poc probable però de la qual cosa no tenim dades, es col·loca en el costat oposat al campanar. Coneixem l'obra pel testimoniatge de Mn. Mas. Es va construir en el temps del rector Joan Sabater i els obrers van ser Benet Lladó i Francecs Vidal. El cost va anar de 100 lliures amb la condició que la capella fora de " pedra picada la dels arcades i clau de volta, procedent d'Alcoll"(M.Mas, pag. 11).
d) En 1.571, datació per font, consta que es fan obres en el campanar, es construïxen les escales de caragol a pesar que en 1.508 es diu que no cap a mancada fer reparacions en el campanar. Per aquell temps o sigui en temps del bisbe Enrique de Cardona i el rector Mn. Alfonso Sans havien quatre campanes. Les obres consten en el llibre d'obres de Sta. Agnès, custodiat en el ADB. Les escales de caragol van costar 43 lliures i 6 "sous" i es van construir en temps del rector Jaume Valls ( ADB,v.p. vol.29.fol. 41 i 45v ). En 1587 es fon una de les campanes velles i es fabrica una de nova.
e) En la V. P. de 1.604 s'ordena construir un " comunidor " per al campanar " per communir el mal temps " ( ADB. V. P. vol.52, fol.155 ) i així es va fer en 1.606 segons el testimoniatge de M. Mas: " El communidor, que forma part del campanar és vaig construir en 1.606, obrint-es pel seu objecta quatre finestres als respectives cares del campanar. Es compra la pedra a En Marti del Coll o Alcoll ( a la mateixa família que es va encarregar la pedra picada i la clau de volta per a la capella del Roser 47 anys abans -M. Mas, pag.11 ) i hi traballaven el fuster mestre Oliu i el ferrer en Clot. La cambra del comunidor llaura és la del Rellotge, pagat per l'Ajuntament i cedit a la parròquia en 1.918 "(M. Mas.pag.5 ) ". Actualment no hi ha cap rellotge.
f) Fins a 1.627 no tornem a tenir notícies de noves ampliacions; en aquest any es construïx la capella de S. Isidro, canonizado cinc anys abans, i es col·loca entre el sector oest del campanar i el sud de l'església, pagant-se el cost de la capella al mestre de cases de la Roca, Esteve Reunch( M. Mas. pg. 13 ).
Cal fer notar que quan s'adossen a la nau les capelles, això suposa també buidar el mur de la mateixa per a poder comunicar-se amb el nou espai, és llavors quan es disposen els arcs formerers que avui veiem en l'interior de l'església. És a dir cada capella nova suposa obres en el primitiu edifici que ja després de la capella de S. Isidro ha perdut part de la seva personalitat.
La capella de S. Isidre malgrat que el CAB, diu va ser coberta amb volta d'aresta ( " Els dues capelles que és troben als peus de l'esglèsia, i la segona de l'esquerra, són de volta d’àresta amb decoració de guix ", pag.551 ), cal dir que al novembre de 1975 ha canviat el seu aspecte i presenta una volta de tancament .
-g) Del cor solament sabem que és modern ( CAB.pag.554 ).
-h) AL principis del s. XVIII, se suma la nova capella de San Bartomeu, és l'any 1.705, tenia altar des de 1.698, tambien seguint l'informe de M. Mas diu que la teulada va quedar llest en 1.731 ( M.Mas, pag. 12-13 ). Es va retocar en el mes d'abril de 1980 sent rector Mn. José Galofré.
i)En 1.765 s'afegix l'última capella entre l'absis semicircular i la capella del Roser, quedant així com punt més excel·lent, la paret Aquest d'aquesta capella. L'absis començava a quedar-se petit. La nova capella es dedica al Sant Crist, avui al Sagrat Cor a causa de una dona que va cedir una imatge en el segle XIX. La capella del segle XVIII, es va construir amb la caritat dels feligresos i 27 lliures, 6 "sous" i 3 diners, en temps del Rector Celedoni Serra. Primer va ser la capella del Sant Crist, després capella de la Comunió i finalment del Sagrat Cor ( M.Mas pag.11-13 ).
j) La sagristia, segons el CAB és del segle XIX ( CAB,pag.554), segons M.Mas pag. 5). Cap aporta més informació. L'ambigüitat de la data del " segle XIX" pot estar motivada per falta de documentació i tal vegada per l'aspecte de l'obra a la fi de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, que és quan s'està treballant en el catàleg Monumental del Arzobispado de Barcelona -CAB-. Ara bé, sabem que abans de 1.868 assegurança que existia, doncs quan en aquest any s'esfondra l'absis, s'obre un pas entre aquest i la sagristia i es diu que abans d'aquesta obra es tenia que accedir a la sagristia pel pas baix del campanar ( M.Mas, pag.9). Per tant ja sabem una mica més, podríem datar la sagristia gairebé dintre de la primera meitat del segle XIX, amb un molt escàs marge de possible error.
Però ara, atenent a la data igualment ambigua ( per falta de referència documental ) oferta per M. Mas de 1.750, anem a posar-la en relació al seu context històric. Veiem que és una època d'activitat en l'església de Malanyanes, en 1.705, la capella de S. Bartomeu, en 1.735 s'acaba la seva teulada, en 1.765 la capella del Sant Crist, perquè no admetre com hipòtesi probable la data de 1.750 ?. Si atenem a altres esglésies vallesanas veiem que Santa Maria de Gallecs té datada la seva sacristia en 1.736 ( ADB, V.P. .vol.76,fol.247 ); en 1.591 es mano construir una sagristia nova per a Santa Maria de Martorelles ( ADB.v.p.vol.52,fol.48v. ); la de Montornés és de principis del segle XVIII-CAB, pag. 587-, acabant-se en 1.739 ( ADB V.P. vol. 77, fol. 11v ) Malgrat constituir exemples molt propers a Sta. Agnès, són igualment proves suficientment, però si són indicació per a acceptar la data de 1.750. Ara bé, cal acceptar igualment que la sagristia avui no presenta l'aspecte que va tenir si considerem la data de 1.750, entre altres coses com l'arrebossat exterior amb ocupació de ciment.
-l) Arribem a 1.868. Realment l'aspecte de SAM hauria d'hauria de ser estrany. L'absis de tipus romànic estava encaixat entre la capella del Sant Crist i la sagristia i era molt probablement sobrepassat en longitud, encara que per escàs marge. Finalment s'opta per llençar l'absis i la seva coberta, engrandir el presbiterio en altura i profunditat i obrir un pas entre l'altar i la sagristia ( M. Mas. pags. 8-9 ). Es llença la paret occidental i sud de l'absis i la volta que ho cobria, que en 1.923 es duu al pòrtic juntament amb la pila bautismal d'immersió. És una clau que implica una solució de crucería, solució que no es dóna en la nau i que desconcerta a l'hora d'intentar datar amb maig precisió la construcció de la nau. La paret corbada de l'absis del sector nord és conservada com envà entre la capella del Sagrat Cor i l'altar. L'ampliació també va facilitar recular en altar retaule major. L'obra va costar 1.484 pessetes i 1 real ( M. Mas, pag. 9 ). Les obres habidas després de 1.981 - data d'edició del CAB-, estan desenvolupades de forma breu en l'apartat de la ressenya de les intervencions.
