Santa Agnès de Malanyanes - 13
SINTESIS INVENTARIAL DE LA RETAULISTICA, IMAGINERIA I ORFEBRERIA.
Avui a la parròquia de Malanyanes es conserven els retaules de S. Isidre, de S. Bartolomé i el retaule major de Sta. Agnès.
De l'altar major - de l'antiga església - ja hi ha notícies des de 1O25, juntament amb el de S. Joan, estan inventariats en les visites pastorals del S. XIV (ADB, V. P. vol. 8 fol. 43; vol. 7. fol 194; vol. 10. fol. 97; vol. 14. fol. 97 i 99 )
El retaule actual de Sta. Agnés és obra de l'escultor Jaume Roix, de 1.681 ( data de la signatura del contracte, M. Mas, pag. 10.) i substitueix a un altre anterior de 1.535 d'estil flamenc pintat per en Jaume Forner ( M. Mas. pàg.9. Actualment està dipositat en el museu diocesà Pia Almoina). A l'any 1957 sent rector Mn. Josep Mariné va ser restaurat sota la direcció del Sr. Camil Payas, responsable de la secció de Monuments de la Diputació de Barcelona. Aquesta va aportar, a més, la quantitat de 25000 pessetes. Alguns dels elements del retaule van ser dipositats durant la guerra del 1936 al Museu de Granollers que van ser després retornats a la parròquia. A l'any 2005, en preparació del setè centenari de l'actual església, es neteja i restaura per les Sres. Mónica Guitart Mas, María Vaig Maté Méndez i Mª Eulalia Teixidor Bosch sota la direcció del Sr. Josep Mª Xarrié Rovira, un dels directors del Departament de Cultura de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya sent rector Mn. Albert Torrens i Pérez.
El que hi ha avui a l'altar major té predel.a, dos cossos i l'àtic. En el mitjà té incorporat el sagrari de principis del segle XVII, d'un sol cos amb Jesús ressuscitat a la porta. En l'àtic es troba la crucifixió de Jesús sota la imatge del Pare Etern amb la bola del món i al costat dret sant Tomàs de Aquino i a l'esquerra sant Ambrós. En el primer cos del retaule està Sta. Agnés amb l'anyell sobre el llibre i la palma. A l'esquerra l'amant que la vol per esposa. A la dreta el pretendent mort pel dimoni. El segon cos a esquerra es pot veure el pare del mort demanant l'ajuda de Santa i en el centre la decapitació i a mà dreta la cremació de la Santa. I en la predel.la dos baixos relleus de la passió del Senyor amb quatre santes, dues a cada costat (a mà esquerra, Sta. Apolonia, patrona dels dentistes i Sta. Eulalia; a mà dreta Sta. Madrona i Sta. Llucía). En el marc del retaule a mà esquerra S. Francesc Xavier i un sant desconegut potser S. Pere González Telmo; a mà dreta S. Antoni Abat i S. Antoni de Pàdua).
El retaule de S. Bartolomé data del 1.705, obra d'un escultor de Mataró i va costar 300 lliures (M. Mas, pag. 12-13 ) Té predel.la, un cos i l'àtic. La predela que sosté el cos està decorat amb motius florals i caps de angelets. El cos està dividit per quatre columnes salomóniques decorades amb penjolls de raïms, al centre està el martiri del sant: uns botxins li arrenquen la pell, en els peus hi ha un gos. Són talles bé decorades i policromades. A l'esquerra del cos està San Antoni de Pàdua, i a la dreta San Antoni Abat, patró dels animals (ambdues imatges de guix són modernes; abans de la guerra havia les imatges de S. Lluc i de S. Ramón de Penyafort). En l'àtic està S. Sebastià flaquejats pels arquers; al costat esquerre san Tomàs amb l'església i a la dreta sant Ambrós amb una nau.
El retaule de S. Isidre, patró dels camperols, va ser encarregat a l'escultor Rovira. El retaule és neoclàssic de principis del s. XVIII (CAB, pàg.554 )té un cos i àtic. El cos té sis columnes, amb les imatges de S. Isidre, S. Abdón i S. Senen, reis màrtirs. En l'àtic una talla de S. Pau. En altra època el dia de S. Isidre es cantava missa i es feia una processó.
Talles de la Mare de Déu del Roser - d'estil barroc del S. XVIII -, del Sagrat Cor i a la sagristia imatges de talla de sant Ramón de Penyafort i santa Catalina agenollats probablement d'un retaule del s. XVIII. També hi ha unes imatges modernes de la Purísima, de sant Joan Bautista i de S. Josep.
Quant a la imaginería, tenim Santa Agnès de plata dempeus hexagonal de 38 cm. del S. XVII i amb marca del orfebre; la Mare de Déu del Roser de plata dempeus hexagonal de 42 cm. del S. XVIII, amb marca de l'orfebre; un San Antoni de plata de 28 cm. del S. XVIII; una verge dolorosa i una talla probablement del s. XVIII del Sant Crist crucificat que estan al costat de la paret del tram inicial de la nau. ( CAB. pàg. 554-555 ).
En el terreny de la orfebrería, Sta. Agnèsté un relicari de plata daurada del segle XVI ( en la visita pastoral del 8-8-1508 es diu que en una caixa de fusta havia moltes relíquies i es mana fer un relicari :ADB, V.P. 29,fol.405. Però segons la nota de M. Mas, conta que el mateix va portar autèntiques relíquies sent solemnement rebudes el 24-8- 1.923: M. Mas pag. 15 ) La creu processional és dels argenters Madyna i Farell, va costar 199 lliures, 1 " sou " i 6 diners. Es va acabar en 1.576 i va ser retocada en 1.587 ( l'encàrrec està recollit en la V. P. de 17-3-1.574: ADB, V. P.. vol. 29, fol. 40 v. ). La seva descripció es troba més abaix. Durant la guerra del 1936 es va espatllar i va ser restaurada pel argenter Joan Savall de Barcelona i beneïda el dia 21 de gener de 1957 pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Narcís Jubany.
També hi ha un calze del segle XVI decorat amb escenes de la passió ( ADB, V.P. vol 44, fol 68 v ), a més d'un encenser del s. XVI amb marca de l'orfebre. Del segle XVII es conserven dos canalobres, obra de Guillem Coves, argenter de Barcelona ( AHPB , notari Francesc Aquil·les -menor- Manual 11, any 1622, lligall 8,fol. 552 ). Un canalobre té la inscripció " EN EL AÑI 1622 ES FEREN AQUESTOS ACANDALEROS ". L'altre " ESENI OBRIS FRANCESC ALSINA I FRANCES VARDAGUER ".
De l'any 1.687 un salpasser amb motius florals. Té la inscripció "CASADA I CORTS, 1. 687 ".
Es conserven també una veracreu dempeus ovalada i burinada, amb creu plana, florejada amb decoració geomètrica i vegetal; altre calze dempeus rodó, amb medallons que representen la fe, esperança i caritat, decorat amb caps d'àngels, té marca d'orfebre; una naveta de plata; una custòdia de plata daurada, obra de Ramón Sunyer i una crismera de plata ( ADB, V.P. vol.45, fol.63 ).
-Orfebrería de Sta. Agnès del segle XVI, en relació a les tipologies més habituals :
La tradicional idea que hi ha un declivi en l'orfebrería catalana al segle XVI és falsa, hi ha una gran producció, també fora del principat i a Aragó. Es descriuen innovacions que van a subsistir amb pervivències de tipologies i morfologies gòtiques. Els argenters ja eren considerats artistes al segle XVI, gaudien de reputació social.
L'orfebrería religiosa és la que manté més la tradició gòtica, sobretot en les figures, poms i aplicacions ornamentals. Al segon terç del XVI, s'incorporen novetats renaixentistes: " grutescos ", i fulles d'acant, fornícules apechinades, però les tipologies solen mantenir-se.
La penetració de gravats i estampes d'Itàlia en sòl català, provoca el començament de transformacions. Com canvi en les tècniques sobresurt el repujat, de relleu progressivament ressaltat; el tornejat aplicat àmpliament a peces de plata. La filigrana i l'esmalt, cauen en desús. Durant el segle XVI, tenim notícies d'unes 200 creus processionals a Catalunya, però la seva qualitat és mediocre si la comparem amb l'orfebrería d'altres llocs en el mateix segle XVI, o pel que fa a l'anterior moment català.
Creus Procesionales:
Solen repetir la tipologia gòtica de braços florejats i decoració plana -repujada - o burinada, lentament filtrada de motius renaixentistes. La creu de Sta. Agnès segueix la tipologia base, encara que amb algunes variacions iconogràfiques, però mai formals. La descripció de la tipologia base és: al mig de cada braç, entorn de la imatge del Crist crucificat, apareixen medallons circulars, quadrilobulats o romboidals, amb relleus a l'anvers i a l'inrevés amb la verge, el tetramorfos o de vegades Adán, el pelicà, la resurrecció i més ocasionalment algun sant o profeta. A la part baixa de la creu se situa la macolla, de forma arquitectònica que fins a gairebé a la fi de segle és de cos hexagonal, d'un a tres pisos, amb nínxols amb baldaquí, pinacles, gablets, contraforts, gàrgoles, boterells, etc. Les fornícules acullen figures de sants, i en les separacions poden aparèixer àngels amb instruments de la passió.
La creu de Malanyanes presenta a la part central de l'anvers a Jesucrist, al braç superior a San Joan i en l'inferior, la resurrecció; al braç esquerre, San Lluc i al dret San Marc. A la part central de l'inrevés, Sta. Agnès. Al braç superior, el pelicà ( símbol del sacrifici de Crist ), a l'inferior, Sant Mateu amb una ploma. Al braç esquerre, la Mare de Déu i al dret San Joan. A la macolla, hi ha petites capelles dels apòstols i contraforts. En el seu primer cos està San Pere, San Bartolomé, San Jaume, San Andreu i San Pau; en el segon cos, San Judes, San Jaume el menor, San Tomàs, San Simó, San Matías i San Felip.
Les figures de l'edifici solen tenir un tractament més naturalista si s'acosta al segon terç del s. XVI, amb una expressivitat més individualitzada.
Per la seva banda els relicaris ( per a conservar el " lignum crucis " o veracreus ), solen presentar tres maneres diferents. La més tradicional és de reminiscències medievals, en forma de templete, coronat amb una creu amb relíquia, i flanquejat per àngels. Després els que abunden més i semblants a les creus processionals, amb macolla i peu. Finalment els més tardans , amb macolla en forma d'àmfora amb dues anses simètriques entre el peu i la creu, tipus Falset o parròquia del Pí.
De totes maneres, cap dels tres és aplicable al de Santa Agnès, aquest és de plata daurada. El peu és poliforme, la macolla rodona i aplanada, propera a la forma d'àmfora. El cos és un cub quadrat amb dues obertures circulars, amb pinacles i coronament gòtic florit.
La tipologia base de custòdia del segle XVI, tampoc és com el model de Malanyanes, aquella es presenta a manera de temple gòtic situant al centre l'exposició de la sagrada forma. La de Santa Agnès és amb aspecte de copa, semblant al calze del segle XVI, encara que amb peu rodó i no polilobulat.
Quant als calzes, aquests solen presentar el peu en forma de flor o lobulat, la tija hexagonal i un nus prismàtic responent a una tipologia arcaïca.
El detall de l'àmfora en la tija, ja respon a la introducció de motius renaixentistes, com és el cas del de Malanyanes, així és també el calze de Llatzer de Castanya de 1.557.
