Santa Agnès de Malanyanes - 12
OBERTURES
La Portada de la façana occidental té en el marge esquerre la inscripció de 1306 (Anno + Dni. M CCC VI), que presumeix l'acabament de la mateixa.
Tant l'arc de la porta com les arquivoltes ja hem dit són lleugerament apuntades. No es contempla l'element timpà figurat, tan solament una pedra llisa de granit on s'ha gravat la inscripció "Domus Dei et Porta coeli".
La porta abocinada presenta cinc arquivoltes al seu torn modelades en altres inferiors, presenten decoració amb motius florals i geomètrics: espigues i sanefes, més lligades a la tradició meridional i palmetes de tradició septentrional.
Les arquivoltes imparells són recollides per columnes fines i allargades - dos a cada costat -; llurs capitells presenten formes i ornamentación diferent. Els més propers a la porta recullen l'arquivolta inferior, són més prismàtics, amb decoració d'aus i carátules, d'ulls en forma de ametlla, molt senzills, treballats amb cisell. Els exteriors són més estilitzats, allargant el cos del capitell, cisellats i amb decoració vegetal.
L'arquivolta que presenta la curvatura major és recollida per dues mènsules recolzades en el mur, amb forma de mascarons, encara que de gran tosquedat. En aquestes mènsules s'ha utilitzat el trepà per a perforar les boques dels rostres.
La tosquedat d'aquesta portada ens fa pensar en un artista de 2ª o 3ª fila. D'altra banda s'emmarca dintre de la tradició de prioritzar la façana principal com lloc d'accés. En època d'inicis se solia aplicar una porta en el sector sud de la nau, aquesta tradició és llunyana per a SAM i a més hem de pensar que probablement l'edifici primitiu ja tingués ocupat el sector sud per la presència de la torre campanar.
Cal assenyalar que aquesta portada és l' obertura major de l'església, però no proporciona llum natural al temple per que en la seva part interna està encaixada en una estructura pentagonal de fusta que disposa noves portes d'accés.
L'ull de Bou està sobre el plànol inclinat que forma la coberta de fusta del pòrtic, abocinat cap a l'interior i amb una reixa de ferro en forma de creu per davant de la vidriera acolorida.
És la obertura que proporciona més llum natural a l'edifici, mimbada una miqueta per la seva vidriera acolorida.
Exemples d'ulls de bou en façanes hi ha en gran quantitat, podem pensar en l'antic monestir i avui església parroquial de San Pau del Camp, que també els inclou en la zona mitja del campanar acabat en espadaña en el XVIII.
I finalment dintre d'aquest apartat d'obertures, tenim les quatre finestres petites, en els quatre cossos afegits a Sta. Agnès que estan en els cantons. En el sector nord de la capella del Sagrat Cor tenim una apuntada. En el sector oest de la de S. Bartomeu tenim una obertura escarzada i lleugerament abocinada senzilla; en el mateix sector de la capella de S. Isidre, s'aplica una obertura rectangular i en el costat meridional de la sagristia, un de tipus quadrat. Totes estan acolorides menys la de la sagristia. Les obertures són de grandària reduïda, aquestes quatre són semblants, una mesura "standard" per a totes elles, pot oscil·lar sobre els 4O X 2O cm, la qual cosa deixa en penombra a la nau central. La tímida llum que entra per les vidrieres acolorides, mor en l'interior de les capelles, no transcendeix més enllà. I és que tant el romànic com el gòtic català, mai va tenir la febre per la llum que va tenir a França o que es pot veure en Suger de Saint de Denis, i aquest prescindir en part del misticisme de la llum i del seu valor analògic pot tenir explicacions tan simples com la que esfonamenta en la comparança de la llum solar de les diferents zones de Catalunya i té molta més llum que l'Ille de France, a més de molts altres motius de tipus estructural, com l'absència de boterells en el gòtic català que troba altres solucions per a il·luminar els seus temples.
Quant a situar a Sta. Agnès dintre d'un corrent tipològic, ja vaig insinuar quelcom quan parlava dels arcs com elements de suport. El que sí sembla clar és que la tipologia que avui és, no és la tipologia que va anar. Això ho tractarem a l'iniciar l'apartat de notícies històriques.
Encara que si es produïx una continuïtat de l'espai nuclear central, com eix vertebrador de tots els altres espais, la tipologia primera de l'edifici era distinta. Sta. Agnés pertany a tot aquest grup, molt nombrós d'edificis, que aprofitant una obra primitiva l'han ampliat i l'han reformat per noves necessitats que provoca l'esdevenir històric. A l'espai que ja tenen i que contínua sent vàlid, li integren sobretot la nova moda ornamental, perquè a nivell de construcció, continuen emulant les tècniques i tecnologies de l'època sota-medieval que perduren en la cultura autòctona del país i el cas més evident és la capella del Roser ja analitzada amb deteniment. Els estils trenquen les cronologies que simplifiquen la història de l'art.
