Santa Agnès de Malanyanes. Parròquia -8
DESCRIPCIÓ TIPOLÓGICA
El cementiri es conserva adossat al nord de l'Església. El temple es presenta com un edifici aïllat que té entorn de si un espai lliure: una plaça en el seu vessant sud i est. Al costat de la plaça es troba la casa rectoral i una masia particular "Can Rosselló". Aquest espai que avui compleix entre altres coses una funció d'esbarjo i oci, en els seus orígens tenia una funció molt més activa dintre de la vida de la localitat. Darrere de la capçalera de l'església hi ha un petit jardí en el que es troben uns gronxadors i altres jocs que són aprofitats pels benjamins del lloc.
Actualment l'església té una sola nau amb absis i capçalera quadrada i amb capelles adossades pels dos costats.
L'Abside.
Després de les obres de 1868 la capçalera presenta una estructura quadrada, recta. Vist des d'enrere sembla que tingui tres naus però les parets laterals pertanyen a la capella del Sagrat Cor i a la sagristia adossades al cos central, però no són naus. De totes maneres la paret que tanca la nau central o de Sta. Agnès queda lleugerament més avançada que les parets laterals que tanquen la capella i la sagristia. L'exterior dels tres cossos presenta un aparell irregular que reaprofita pedres de distintes grandàries i materials i trobem grans blocs angulars intercalats amb pedres menors, sovint sense debastar, per a donar més consistència a l'edifici. Al costat de la sagristia ens trobem un desbordat de ciment de posterior execució. A l'interior l'absis està arrebossat de guix pintat de gris que no permet veure el material original i alberga el presbiteri i l'altar que queden lleugerament peraltats pel que fa al paviment de la resta de l'edifici. L'arc fajón que dóna entrada a l'espai que marca l'absis ha estat alçat i s'ha augmentat l'altura d'aquesta zona del temple. Els pilars d'aquest arc han estat disfressats de pilastres amb capitells, que originen un fris que recorre a bona altura les parets internes. És la zona més alta de l'edifici, deixant de costat el campanar. Té dos obertures: una comunica el presbiteri amb la capella del Sagrat Cor -de fa poc- i l'altra comunica amb la sagristia feta al 1868, ja que abans es passava a aquesta càmera a través del pas baix del campanar entrant per on avui es troba la imatge de la Inmaculada Concepció. L'espai del presbiteri és lleugerament rectangular sent l'eix axial minimamente superior. L'altes parets són cobertes amb una volta de crucería feta al s. XIX, que culmina amb una clau de la mateixa època. Els nervis de la coberta estan recollits en els cantons i dintre del fris que descriuen les pilastres de l'entrada. Aquest eclecticisme estilístic i les obres vuitcentistes han restat personalitat a la tipologia d'absis tarda-romànic del temple - roman la paret corbada de l'original del seu costat nord, que fa d'envà entre el presbiteri i la capella del Sagrat Cor, però no es veu en l'interior del presbiteri que ha estat transformat en una paret recta-.
Façana i pòrtic
La façana està construïda amb carreus bé tallats de granit, la majoria d'ells amarronats per la seva alteració a través del temps. Té la mateixa amplària que la nau. Acaba el cubriment de la nau a dues aigües pel que la façana presenta en la seva teulada aquest aspecte. Acaba en la seva forma apuntada amb una petita creu grega que culmina el cubriment a dues aigües que arrossega la nau. La façana presenta al seu torn una galeria porticada que cobreix i limita el seu espai en l'avantsala del temple. No és ni un atri ni un nàrtex però si que descriu un espai que s'integra, encara que d'una manera adossada i exterior, a la nau del temple, com un prolongació transitòria tant a l'hora d'entrar com a l'hora de sortir.
El pòrtic conforma un espai rectangular sent un dels seus costats igual a la de la façana. Això reafirma la idea de ser una prolongació transitòria de l'eix axial de l'església. Està estructurat amb onze troncs de fusta com bigues principals que en la façana de l'església se sostenen recolzant-se en un altre que al seu torn descansa sobre quatre petites mènsules (dues a cada extrem) i sobre el extrados de l'arquivolta major, en la seva part central.
El pòrtic consta de dues obertures: la porta d'ingrés a l'església i l'ull de bou enreixat i abocinat cap a l'interior. S'arriba a ell des de la plaça pujant dos graons. En el centre es troba una inscripció d'una sepultura. Conté en un dels carreus de l'esquerra del portal - des del punt de vista de l'espectador - la inscripció "in anno domini 1306", presumiblement és la data de l'acabament de l'església de transició - l'actual - encara que amb modificacions com ja hem descrit. Tres petites columnes sostenen l'arquitrau i la caiguda del sostre de fusta en el seu altre extrem. Les columnes estan al seu torn sobre un gruix i alt mur que tanca el pòrtic equiparant i uniformant les mesures.
En el pòrtic, al costat de porta que dóna pas al cementiri, es troba una pila bautismal i una clau de volta de l'antic presbiteri.
És una obra gòtica amb una forta herència romànica que es nota tant en l'estructura com en la decoració tosca de la portada. De totes maneres els especialistes no es posen d'acord. En el "catàleg monumental de’l Arquebisbat de Barcelona" se la considera romànica però Pladevall en "Catalunya Romànica" diu que és gòtica malgratr que el seu aspecte ens pugui fer dubtar.
Les galeries porticades ja eren freqüents en el romànic castellà destacant la zona de Segòvia, Àvila. Normalment les disposaven al costat sud, per ser el sector més assolellat i això en aquelles terres era molt d'agrair, sobretot en les èpoques fredes de l'any. Servien a més com zones per a reunions, punts de partida i d'arribada de processons, fins i tot lloc de soterrament, etc. També en aquest pòrtic trobem una làpida d'una família enterrada sota el seu sòl. Exemples més propers els tenim en pòrtics de Catalunya, p. i. la "Porta Ferrada" de S. Feliu de Guixols amb dos pisos d'arquejades i no anterior al s. XI.
Si ens centrem al Vallés, trobem un semblant al de Guixols en S. Feliu del Racó, també romànic. Al costat d'aquests exemples importants trobem els pòrtics de les esglésies de menor entitat com el de Sta. Agnès i la majoria segueixen la mateixa tipologia: davant de l'entrada un pòrtic rectangular, cobert amb armadura de fusta i que disposa d'un banc corregut al voltant per a asseure's. Aquest és l'esquema exacte de SAM i trobem molts altres exemples com Sta. Maria de Viladevella o el de l'església de Queralbs.
Nau central
No presenta cap obertura a no ser en la seva connexió amb la façana. És lleugerament més alta que les capelles que se li adossen. Es forma seguint una estructura modular succeint-se quatre mòduls de semblants mesures, des de l'arc de la façana fins al tancament en la capçalera.
La nau central està oberta en la seva zona mitja interna a les capelles de les seves costats, disposant-se a aquest efecte uns arcs formers que no existien en l'origen. L'eclecticisme torna a posar-se de manifest en els arcs de suport de la nau i que obren les interseccions de passada cap als espais-capelles. Hi ha disparitat dels arcs formers en ogivals i de mig punt, no així en els fajons, que són quatre apuntats.
En el mòdul de la nau central contigu a l'interior de la façana hi hai el cor. El cor - fet a mitjan del s.XVII - que era de fusta es fabricà d'obra en 1868 en temps del rector Mn. Josep Coll. Per a accedir a ell existeixen dintre de la nau i en aquest tram unes escales recolzades en el mur nord.
La seva estructura és d'aparell de carreus bentallats i emsamblat, semblant al del intrados dels fajons.
La nau recau en pilars irregulars, compostos, propers a la forma de T o de creu que comuniquen l'espai central amb el lateral. Són pilars gruixuts que aprofiten la primitiva zona de mur de la nau central i són reforçats i adequats, envoltant-los de fortes línies d'imposta per a servir de suport també a les cobertes de les capelles.
La nau central respon a tot un "clan" de naus primitives que van sofrint les modificacions de les obres que se succeïxen al llarg de la història i que , en aquest cas, arriben via capelles. Encara així, continua mantenint-se com eix vertebral al de l'espai de l'edifici, però alterat i adequat per les noves necessitats d'innovació cultural i cultual de l'època moderna, deutores de les consideracions postridentines i de la contrarreforma.
Campanar
Hi ha dues tipologies que des dels inicis perduren: la de espadanyar i la de torre campanar. Aquesta segona és la de Sta. Agnès: Torre campanar. L'aparell sol ser bastant irregular. Les parts baixes de la torre campanar són de l'època romànica. L'any 2003 es van restaurar les parts de les cares occidental, meridional i la del llevant.
Per la cara occidental el campanar presenta quatre obertures en tres nivells, les obertures creixen de grandària a mesura que s'acosten a la cúspide. La primera finestra es troba al nivell de la teulada de la nau central i és del tipus sagetera. Li segueix una de la mateixa manera però enreixada i alguna mica major. A la part superior dos arcs de mig punt peraltats s'obren per a acollir les campanes. La curvatura dels arcs superiors s'han fet amb maó. El cim del campanar segueix la forma de merlet escalonat sense perdre la forma quadrada de la base. En 1950 es van posar bigues de Pórtland i teules en el seu cim.
En la cara meridional la principal novetat és que en la zona superior solament s'obre un arc de mig punt en lloc de dos, idèntic quant a la seva forma, com tots els d'aquesta zona, als de la cara de ponent.
En la cara llevant seran dos arcs de mig punt en les quals es troben les dues campanes i en el sector septentrional u. Així se segueix la simetria dels eixos cardinals (E. i O. dos; N. i S. u).
Quant a l'aparell cal constatar el model desordenat i irregular descrit en la tipologia base de torre campanar, que en Sta. Agnès és sobretot ala zona alta. S'ha millorat notablement l'aparell, pel que fa als exemples que queden de l'època dels inicis. Aquesta millora de la tècnica es pot observar sobretot a les zones baixes i mitjanes del campanar.
La zona més elevada presenta aquest aparell més irregular a causa de la utilització de còdols i gran quantitat de morter.
La base, per contra, presenta uns murs molt gruixuts que en la seva part meridional serveixen de contrafort per a suportar les embranzides de la nau central. És més ample en la zona baixa, després adopta una forma prismàtica i de relativa uniformitat que ja no abandonarà fins al final, seguint també en aquest aspecte la tipologia base que perdura des de l'època d'inicis.
L'escala de caragol és de l'any 1571 i es va construir en temps del rectorat de Mn. Jaume Valls.
Capelles
Totes presenten una estructura quadrada que s'adossa al cos central de la nau a la qual s'obren utilitzant arcs de mig punt (S. Bartolomé, Inmaculada Concepción i S. Isidre) o bé d'arc apuntat (Mare de Déu del Roser).
En la seva part exterior presenten un mur desbordat, barrejant tot tipus de cintura de pedres: cadira, sillarejo, còdol, maó i en els cantons, blocs angulars. Aquest "còctel" petrí tan solament és visible en la part interior dels murs i sobretot a la capella del Roser. En les restants el mur queda millor travat amb una presència més constant del carreu. Cal recordar que la capella del Roser és la més antiga, del 1559.
En el sector nord tenim la del sagrat Cor, la del Roser i la de S. Bartolomé. En el sector sud tenim la de la Inmaculada Concepción i la de S. Isidre.
La capella de la Immaculada presenta una estructura diferent de les altres. És molt menys profunda, quedant encaixada entre el campanar i la nau central; és com un buit excavat en el mur que dóna origen a un petit espai acollit per un arc de mig punt.
Cadascuna de les capelles té la seva pròpia plàstica, corresponent al gust de l'època en que van ser construïdes. Actualment la de S. Bartolomé i S. Isidre estan decorades amb un retaule dedicat al sant corresponent. Les capelles del Roser i del Sagrat Cor tan sols tenen una imatge.
Sempre que van poder van facilitar el pas d'unes capelles a unes altres. Les tres del sector nord estan molt bé comunicades. Les del sector sud a causa del campanar només té un petit pas, fet durant el rectorat de Mn. José Galofré.
Les capelles amb altar són les de S. Bartolomé, S. Isidre, Sagrat Cor. Existeix a més l'altar major. No tenen altar ni la Immaculada ni la capella del Roser.
Sagristia
Habitació gairebé quadrada que està situada al costat dret del presbiteri i davant del campanar. És una obra contemporània del s. XIX, on les parets internes han estat arrebossades de guix i pintades i en la seva part exterior presenta un desbordat de ciment i pedra petita. Presbiteri i sagristia es comuniquen a través d'una porta construïda a aquest efecte i que possibilita el pas entre aquests dos espais tan interrelacionats.
Es guarda en ella un quadre que representa l'aparició de la Mare de Déu a San Domenec de Guzmán. La Mare de Déu està envoltada de sants dominics entre els quals es troba el papa Pio VI. Hi ha la següent inscripció: “Any del Senyor de MDCXLII”. També es troben dues talles de S. Ramón dePenyafort i de Santa Catalina en posició de genolls.
En aquesta es veu encara part de l'antic absis romànic.
Cor
Ocupa l'amplària de la nau central i està sobre un arc escarser que alhora emmarca la porta d'ingrés per la part interna del temple. Té una balaustrada de fusta des de la qual es visualitza la nau i que s'allarga per tot l'ample del cor. S'accedeix a ell per una escala adossada al mur nord de la nau. En el cor es troba la doble porta de fusta on es guarden els tresors de l'Església.
