Santa Agnès de Malanyanes. Parròquia -2
La parròquia de Malanyanes es troba citada en un document de 1022 (datació per font: en la venda d'algunes possessions “infra terminos Sanctae Agnetis” de Berenguer I, comte Barcelona) però d'aquesta època no trobem restes. Pots veure un esquema de l'Església actual.
És difícil establir èpoques bé definides de la construcció del temple sobretot en els seus primers temps. La data entorn de la qual hi ha un abans i un després és la inscripció que hi ha a la pedra de l'esquerra del portal d'entrada que indica l'any 1306 i que sembla indicar la finalització de la façana occidental. El primer edifici - si deixem de costat el temple no conservat situat en l'actual hort de la rectoría vella - es podria remuntar a principis del s. XIII. D'aquesta època o tal vegada de fins del s. XII es conserven la cornisa romànica d'una de les parets, les restes de l'absis i els del campanar, del que es desconeix el seu enclavament original encara que no hauria d'estar molt lluny de l'actual.
A principis del s. XIV tenim ja l'edifici configurat. Només sembla haver una incorporació a principis del s. XV de la qual se'ns parla en una visita pastoral (V. P.) de 1415. Es tracta de l'ull de bou abocinat que està situat just sobre la base del sostre del pòrtic en forma de plànol inclinat.
Aquest primer edifici es manté així fins a mitjans del s. XVI (1559) quan s'incorpora la capella del Roser (sent rector Mn. Joan Sabater), presumiblement en el sector nord oposat simetrícamente al campanar. És d'estil gòtic ajuntant-se les quatre arestes a la clau de volta. També en l'últim quart del segle XVI es fan obres al campanar: l'escala de caragol (1571 sent rector Mn. Jaume Valls) i el "comunidor" (1606).
Al s. XVII s'afegix al primer edifici la capella de S. Isidre (1627) i al s. XVIII la de S. Bartolomé (1705) i la del Sant Crist (1765) (anomenada avui del Sagrat Cor).
Veiem, doncs, com el primer edifici del s. XIV es va ampliant des del s. XVI, respectant l'espai original, però modificant-lo afegint noves capelles.
A l'any 1868 s'àmplia el presbiteri destruint l'absis tipus romànic establint una capçalera quadrada nova. Es substituïx la volta que cobria el presbiteri amb una altra de crucería vuitcentista. Es obra una porta d'accés a la sagristia des del nou presbiteri – abans s'havia d'havia d'entrar a la sagristia pels baixos del campanar, avui transformats en una espècie de capella dedicada a la Inmaculada Concepció. En 1923 es duu l'antiga clau de volta i una antiga pila bautismal del s. XII al pòrtic de l'entrada de l'actual Església.
Observar que l'element retaule està lligat al procés d'anar afegint noves capelles.
