Descripció i història del temple actual de la parròquia
17 Mayo 2006
1 - Denominació i Localització
2 - Història
3 - Estils
4 - Autor
5 - Estat de conservació
6 - Materials
7 - Us
8 - Descripció tipogràfica
9 - Tipos coberta
10- Tipos elements soport
11- Taulades
12- Apertures
13- Sintesis inventarial
14- Noticies històriques
15- Resum intervencions
16- Mides, Protecció actual i Regim actual
17- Documentació existent i Bibliografia
17 Mayo 2006
DOCUMENTACION EXISTENT.
Tota la documentació arxivística que fa referència a l'esdevenir històric de Sta. Agnès de Malanyanes es troba per transferència, en l'Arxiu Diocesà de Barcelona: Visites pastorals, llibre d'obres, etc. En Sta. Agnès tan solament resta aquella documentació que fa referència a les partides de bateigs, confirmacions, matrimonis, defuncions des de finals del segle XIX.
BIBLIOGRAFIA I PETIT COMENTARI
- MAS I DOMENECH, Joseph: Nota històrica de l' església parroquial de Sta. Agnès de Malanyanes, Bisbat provincial de Barcelona. Foment de la Pietat Catalana. Barcelona, 1.923. ( pags. 4-15 ). Fa un repàs de la història de la construcció del temple i de la seva plàstica ornamental. Inclou a més un rectorologi de la parròquia i unes instruccions pel viátic, dedicades als feligresos de Malanyanes. Es nota que està bé documentat, però li falta rigor científic i no anota les referències documentals d'on obté la informació.
- CARRERES CANDI,F.: Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona, de Cels Gomis. pag.165. Aborda molt per damunt la situació geogràfica i alguna dada històrica del municipi de la Roca del Vallès.
- Barral i Altet, XAVIER: l'Art pre-romànic a Catalunya. Segle IX-X. ed.62. Barcelona, 1.981. Inclou un marc històric de l'època i una anàlisi de les tipologies i dels sectors de les mateixes. És útil per lafreqüent pervivència de les tècniques i de les formes. A més se centra a Catalunya. Encara empra el terme prerrománico.
- MARTI I BONET;JOSEP Mº( i vv. AA. ) Cataleg Monumental de l' Arquebisbat de Barcelona. Vol. II Vallés Oriental. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, 1.981. Obra indispensable per a fer un estudi de Sta. Agnès de Malanyanes; recull tota la documentació fent un treball de primera mà i inclou fotografies. Des de la seva publicació han canviat algunes qüestions ja tractades en el treball. Molt útil també per a fer consideracions per comparança, doncs aborda tota la comarca del Vallès.
- VALL RIMBLAS , RAMON I MASVIDAL SALVENT; AGUSTI: El Romànic del Vallès. ed. AUSA. Sabadell, 1.983. Una còpia de retalls d'altres obres anteriors i que inclou un dibuix que per a Sta. Agnès no aporta res de nou.
- CARRERES I MARTI , JOAN . Gran Geografia comarcal de Catalunya. Vol.VI: Vallès Occidental, Vallès Oriental. Maresma. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1.984 ( pags. 222-225 ). Fa un repàs bastant exhaustiu tant de la geografia física com de la humana i econòmica del municipi de la Roca i dels seus pobles agregats. Inclou una sintesis correcta de l'església de Malanyanes
- C:I.i.P.a. de C.: Fitxes de inventari de Sta. Agnès de Malanyanes. Carmen Comas,1.987 i de l'església parroquial de S.A. m., Ballo /Barenys,1.993
- NURIA DE DALMASES I ANTONI JOSE PITARCH: HISTÒRIA DE L'Art Català . vol. I: Els inicis i l' art Románic s. IX-XII. Ed., 62. Barcelona, 1.986. Obra bàsica per a conèixer el marc general d'aquesta etapa i l'anàlisi especific d'obres més emblemàtiques. A més útil per a influències, tradicions, testimoniatges coetanis. Bé documentada.
- GARRIGA JOAQUIM: Història de l' Art Català. vol. VI: l'epoca del Renaixement s. XVI.Ed., 62 Barcelona, 1.986. Util per a conèixer les tipologies de l'orfebrería del segle XVI i per a obtenir una visió global del marc històric-artístic. A partir del segle XVI, s'inicia a Malanyanes un fort procés d'ampliacions i desenvolupament ornamental.
- PLADEVALL I FONT, ANTONI: Catalunya Romànica, vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1.991 pgs. 399-401 ). També fa repàs documentat de primera mà , però dedicat a les primeres referències cronològiques, tant de la localitat de Malanyanes, com de la seva església.
- FULLANA MIQUEL : Diccionari de l' art i del oficis de la construcciò. Ed. Moll. ( 5ª ed.) Mallorca, 1.988. Molt útil per a manejar un vocabulari correcte i per a aclarir qüestions tècniques. Té a més la traducció al castellà i dibuixos aclaridors.
- MAS, Joseph: Nota històrica de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Foment de Pietat Catalana, 1923. Breu resum de la història i del contingut de l'església.
- ATLAS GRAFIC DE CATALUNYA.Aguilar. Madrid,1.977
- GRAN ATLAS DE CARRETERES DE ESPANYA Ed. Planeta
- ATLAS DE CATALUNYA. vox. Bibliograf. S. a. Bcn., 1.993
- PLÀNOL TOPOGRAFICO DEL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA . mapa v.07. La Roca. any 1.970. Comissió d'Urbanisme i serveis Comuns de Barcelona i altres Municipis.
17 Mayo 2006
MESURES.
Ample façana = 7,75m.
Ample total d'extrem a extrem de les capelles = 16 m.
Llarg total extrem pòrtic-extrem capçalera ) = 27 m.
PROTECCIÓ EXISTENT.
La parròquia de Santa Agnès de Malanyanes no està declarada Bé d'Interès Cultural _B.I.C._, ni està incoada, és a dir proposada per a això. ( Segons el servei del C.I.I.P.A. de C..). La protecció existent són les normes subsidiàries de 30-Oct.-1979.
JURIDIC.
El règim de propietat és eclesiàstic; el d'administració està coordinat pel bisbat, el rector Albert Torrens i la comunitat parroquial de Malanyanes.
Llista d'encarregats de la Parròquia
Mn. Joan Serra 1891, rector
Mn. Josep Dachs 1901, encarregat
Mn. Manel Niubó 1901, ecónom
Mn. Joan Ros 1903, ecónom i després rector .
Mn. Pau Bonet 1916, ecónom
Mn. Ramón Fors 1917, rector
Mn. Trinitat Prat 1929, ecónom
Dr. Jaume Serra 1934, ecónom
Mn. Francesc Miquela 1940, ecónom
Mn. Jaume Vilageliu 1942, ecónom
Mn. Josep Mariné 1956, rector
Mn. Josep Galofré 1963, regent
Mn. Joan Ballús 1992, rector
Mn. Albert Torrens 1994, rector
Visites pastorals: 1-XI-1886, 21-VI-1893, 2-X-1907, 16-IV-1915, 5-V- 1927, 28-XI-1932, 19-V-1942, 28-X-1949, 22-V-1956, 24-V-1961
17 Mayo 2006
RESSENYA DE LES INTERVENCIONS.
1.306.- S'acaba la façana segons inscripció de la porta
1.421.- Ull de bou en la façana occidental.
1.559.- Capella del Roser , al sector del cementiri, de Benet Lladó i Francesc Vidal.
1.571.- Escala de caragol al campanar.
1.606.- " Comunidor " al campanar, del Mestre Oliu i En Clot.
1.627.- Capella de S. Isidro d'Esteve Reunch, costat sud.
**.- Època moderna: Cor de l'església.
1662.- Les portes de l'església, sent rector Mn, Francesc Morera, per 88 lliures.
1.705.- Capella de San Bartomeu, costat cementiri.
1.73l.- Queda llest la teulada de cap. Bartomeu.
1.750.- Possible data de construcció de la Sagristia. ( M.Mas pag. 5 )
1.765.- Cap. del Sant Crist-Sagrat Cor.
1,868.- Ampliació del presbiteri. Treuen l'absis tard-románic. Obren el pas directe sagristia-altar. Canvien la coberta del presbiteri i substituïxen l'antiga clau de volta. El cor que era de fusta, es fa d'obra en temps del rector Mn. Josep Coll i va costar 560 pessetes amb 30 cèntims.
1.923.- Traslladen al pòrtic l'antiga pila bautismal per immersió del s. XII i la clau de volta de l'antic presbiteri amb la imatge del " agnus Dei ".
Després del 1.981.- Obren una porta que comunica la capella del Sagrat Cor amb l'altar. Es canvien les cobertes de les capelles situades als peus de l'església. El CAB assenyala - en la pàgina 551 -que estaven cobertes amb volta d'aresta i decoració de guix. Estan amb anul·lar de maó. En s. Bartomeu a partir de apechinar la base quadrada i en s. Isidre a partir de les falses trompes cobertes d'obra.
Després del 1.999. Es treu el guix de les parets i es pot veure la pedra original. Es canvien els banc i es fa una il.luminació nova. Es reajunten les parets exteriors del campanar.
10 Mayo 2006
NOTÍCIES HISTORIQUES
A/ Aspecte Original: Per a arribar a l'aspecte original de Santa Agnès, hem de començar un procés de resta, d'eliminació de cossos adossats i quedar-nos únicament amb un edifici d'una nau única de canó apuntat coronada amb l'absis més evolucionat del romànic, el semicircular per fora i per dintre ( havent estat el més primitiu, segons l'evolució que establix X. Barral, el quadrat per fora i ultrapassat per dintre. Xavier Barral: L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. pags. 84-85 ), de murs gruixuts construïts amb una aparell bastant ordenat, on predomina el carreu de granit, per qüestions geològiques naturals de la zona de Malanyanes. La façana d'aquesta nau, és la qual avui es conserva, excepte l'ull de bou que és posterior i tot el temple quedaria cobert amb una teulada a dues aigües amb parhilera i teula àrab. El gòtic es va construir cronològicament a continuació de la façana, és a dir a la fi de la primera dècada del segle XIV.
Potser la zona de l'absis estigués coberta amb volta de crucería, a tenor de la clau de volta que avui aquesta en el pòrtic i que va ser substituïda durant les obres de 1.868, per altra vuitcentista ( M.Mas,pags 8-9; Amb l'engrandiment fet en 1.868, és destrui l'absis romànic i desaparegueren del seu lloc els arestes i la clau de volta (...) Si en 1.868, és vaig destruir l'absis romànic per a l'engrandiment del presbiteri sens dubte que la volta romànica va ser-ho al col.locar-se'l susdit retaule del segle XVI, com ho manifesten els arestes i clau de volta, puix als prebiteris romànics no hi havia tals peixos" ). És a dir M. Mes parla de la destrucció d'una volta romànica del presbiterio, però la clau que avui es troba en el pòrtic presenta un aspecte de volta de crucería, després no podria ser romànica, sinó gòtica. El diàmetre de la clau és de 30 cm. i el dels nervis de 15,5 cm. Tal vegada, i aquí solament podem aventurar-nos però amb certes garanties fruit de la comparança amb altres edificis, s'obrissin en aquesta única nau algunes oberturas a aquest efecte d'il·luminar l'espai interior.
A aquest temple senzill que he optat per emmarcar entre el romànic tardà i el primer gòtic, sumant elements dels dos corrents, caldria afegir-li el campanar. Segons el CAB, les zones baixes del campanar són del segle XII-XIII. ( CAB, pag. 550-9).
B/ Primeres documentacions de l'església de Sta. Agnès de Malanyanes:
- M. Mas afirma que va haver altre temple anterior a l'actual i en altre lloc, ja que en 1.71O en la zona de l'hort de la rectoría, havien " moltes runes, els que, a l'esser remogudes en temps dels rectors Dr. Joan Salvany i Mn. Celedoni Serra, és descubriren els restis i fonaments de tres parets; i al seu entorn i entre aquestes, váries sepultures " ( M. Mas, pag.4 )
- La parróquia de Malanyanes es troba citada en el document de 1.O22 de venda Berenguer I, comte de Barcelona, amb la seva mare i esposa, d'algunes possessions" infra terminos Sanctae Agnetis" ( ADB, reg. Dotaliarum vol. VII, fol.331 ). Però amb seguretat existia amb anterioritat, deduïble per la seva capellanía tal com consta en el llibre de Ius Patronatuum " de l'arxiu diocesano ( ADB, Ius Patronatuum vol,I, fol 260 ). Mes tarda en 1.080, en el testament de Ramón Sinfret, contingut en el libri Antiquitatum es pot constatar la funció parroquial de Sta. Agnès ( Catalunya Romànica, vol. XVIII, pag,339).
- Per la seva banda la localitat de Malanyanes es troba documentada en l'acta de consagració de Sant Sadurni de la Roca, en l'any 932: " Et ego Teudericus episcopus (...) in ipsos caldarios et vedit per Malinanicos " (CatalunyaRománica,vol XVIII, pag. 399 ).
-La parròquia també aquesta citada en les primeres visites pastorals i registres ( ADB, v.p. vol 3,fol 125; vol 10, fol. 97; reg. Com. vol.21, fol. 17; vol. 37, fol. 70 i 82... ).
a) En l'any 1.391 SAM va ser afegida a la " mensa capitular ", així per acord del bisbe el capítol va obtenir el dret de patronat encara que més endavant va tornar a ésser de lliure col·locació del bisbe ( ADB, Ius Patronatuum, vol.II, fol.163 ).
b) La visita pastoral de 1.413 refereix que Sta. Agnès tenia 27 parroquianos i que estava valorada en 65 lliures i les càrregues eren de 10 a 11 lliures ( ADB, V. P. . vol. 11, fol.31 ).
c) La de 1.421 repeteix el mateix ( ADB, V. P. .vol 14, fol.20).
C/ Notícies Històriques de l'edifici: A més de totes les referències històriques que hem descrit, tenim més dades que fan al·lusió a les intervencions que es fan en l'edifici i d'algunes indicacions referent a això. Seguint un ordre cronològic que de vegades no pot ser més que aproximatiu, aniré descrivint-les.
a) Tenim datada la façana amb la inscripció a la qual ja he fet referència de 1.306. A partir d'aquí hem de suposar que l'edifici es manté amb l'aspecte inicial abans descrit.
b) En la V. P. de 21-6-1.421 ( ADB,v.p.. vol. 14,fol. 98v i 99 ), es parla de l'ull de bou abocinado de la façana, és la primera modificació de la qual tenim notícia des de la inscripció de 1.306. Han passat 115 anys.
c) En 1.559 s'acobla la primera capella, del Roser, que de continuar el mateix ordre de capelles que es conserva avui, cosa poc probable però de la qual cosa no tenim dades, es col·loca en el costat oposat al campanar. Coneixem l'obra pel testimoniatge de Mn. Mas. Es va construir en el temps del rector Joan Sabater i els obrers van ser Benet Lladó i Francecs Vidal. El cost va anar de 100 lliures amb la condició que la capella fora de " pedra picada la dels arcades i clau de volta, procedent d'Alcoll"(M.Mas, pag. 11).
d) En 1.571, datació per font, consta que es fan obres en el campanar, es construïxen les escales de caragol a pesar que en 1.508 es diu que no cap a mancada fer reparacions en el campanar. Per aquell temps o sigui en temps del bisbe Enrique de Cardona i el rector Mn. Alfonso Sans havien quatre campanes. Les obres consten en el llibre d'obres de Sta. Agnès, custodiat en el ADB. Les escales de caragol van costar 43 lliures i 6 "sous" i es van construir en temps del rector Jaume Valls ( ADB,v.p. vol.29.fol. 41 i 45v ). En 1587 es fon una de les campanes velles i es fabrica una de nova.
e) En la V. P. de 1.604 s'ordena construir un " comunidor " per al campanar " per communir el mal temps " ( ADB. V. P. vol.52, fol.155 ) i així es va fer en 1.606 segons el testimoniatge de M. Mas: " El communidor, que forma part del campanar és vaig construir en 1.606, obrint-es pel seu objecta quatre finestres als respectives cares del campanar. Es compra la pedra a En Marti del Coll o Alcoll ( a la mateixa família que es va encarregar la pedra picada i la clau de volta per a la capella del Roser 47 anys abans -M. Mas, pag.11 ) i hi traballaven el fuster mestre Oliu i el ferrer en Clot. La cambra del comunidor llaura és la del Rellotge, pagat per l'Ajuntament i cedit a la parròquia en 1.918 "(M. Mas.pag.5 ) ". Actualment no hi ha cap rellotge.
f) Fins a 1.627 no tornem a tenir notícies de noves ampliacions; en aquest any es construïx la capella de S. Isidro, canonizado cinc anys abans, i es col·loca entre el sector oest del campanar i el sud de l'església, pagant-se el cost de la capella al mestre de cases de la Roca, Esteve Reunch( M. Mas. pg. 13 ).
Cal fer notar que quan s'adossen a la nau les capelles, això suposa també buidar el mur de la mateixa per a poder comunicar-se amb el nou espai, és llavors quan es disposen els arcs formerers que avui veiem en l'interior de l'església. És a dir cada capella nova suposa obres en el primitiu edifici que ja després de la capella de S. Isidro ha perdut part de la seva personalitat.
La capella de S. Isidre malgrat que el CAB, diu va ser coberta amb volta d'aresta ( " Els dues capelles que és troben als peus de l'esglèsia, i la segona de l'esquerra, són de volta d’àresta amb decoració de guix ", pag.551 ), cal dir que al novembre de 1975 ha canviat el seu aspecte i presenta una volta de tancament .
-g) Del cor solament sabem que és modern ( CAB.pag.554 ).
-h) AL principis del s. XVIII, se suma la nova capella de San Bartomeu, és l'any 1.705, tenia altar des de 1.698, tambien seguint l'informe de M. Mas diu que la teulada va quedar llest en 1.731 ( M.Mas, pag. 12-13 ). Es va retocar en el mes d'abril de 1980 sent rector Mn. José Galofré.
i)En 1.765 s'afegix l'última capella entre l'absis semicircular i la capella del Roser, quedant així com punt més excel·lent, la paret Aquest d'aquesta capella. L'absis començava a quedar-se petit. La nova capella es dedica al Sant Crist, avui al Sagrat Cor a causa de una dona que va cedir una imatge en el segle XIX. La capella del segle XVIII, es va construir amb la caritat dels feligresos i 27 lliures, 6 "sous" i 3 diners, en temps del Rector Celedoni Serra. Primer va ser la capella del Sant Crist, després capella de la Comunió i finalment del Sagrat Cor ( M.Mas pag.11-13 ).
j) La sagristia, segons el CAB és del segle XIX ( CAB,pag.554), segons M.Mas pag. 5). Cap aporta més informació. L'ambigüitat de la data del " segle XIX" pot estar motivada per falta de documentació i tal vegada per l'aspecte de l'obra a la fi de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, que és quan s'està treballant en el catàleg Monumental del Arzobispado de Barcelona -CAB-. Ara bé, sabem que abans de 1.868 assegurança que existia, doncs quan en aquest any s'esfondra l'absis, s'obre un pas entre aquest i la sagristia i es diu que abans d'aquesta obra es tenia que accedir a la sagristia pel pas baix del campanar ( M.Mas, pag.9). Per tant ja sabem una mica més, podríem datar la sagristia gairebé dintre de la primera meitat del segle XIX, amb un molt escàs marge de possible error.
Però ara, atenent a la data igualment ambigua ( per falta de referència documental ) oferta per M. Mas de 1.750, anem a posar-la en relació al seu context històric. Veiem que és una època d'activitat en l'església de Malanyanes, en 1.705, la capella de S. Bartomeu, en 1.735 s'acaba la seva teulada, en 1.765 la capella del Sant Crist, perquè no admetre com hipòtesi probable la data de 1.750 ?. Si atenem a altres esglésies vallesanas veiem que Santa Maria de Gallecs té datada la seva sacristia en 1.736 ( ADB, V.P. .vol.76,fol.247 ); en 1.591 es mano construir una sagristia nova per a Santa Maria de Martorelles ( ADB.v.p.vol.52,fol.48v. ); la de Montornés és de principis del segle XVIII-CAB, pag. 587-, acabant-se en 1.739 ( ADB V.P. vol. 77, fol. 11v ) Malgrat constituir exemples molt propers a Sta. Agnès, són igualment proves suficientment, però si són indicació per a acceptar la data de 1.750. Ara bé, cal acceptar igualment que la sagristia avui no presenta l'aspecte que va tenir si considerem la data de 1.750, entre altres coses com l'arrebossat exterior amb ocupació de ciment.
-l) Arribem a 1.868. Realment l'aspecte de SAM hauria d'hauria de ser estrany. L'absis de tipus romànic estava encaixat entre la capella del Sant Crist i la sagristia i era molt probablement sobrepassat en longitud, encara que per escàs marge. Finalment s'opta per llençar l'absis i la seva coberta, engrandir el presbiterio en altura i profunditat i obrir un pas entre l'altar i la sagristia ( M. Mas. pags. 8-9 ). Es llença la paret occidental i sud de l'absis i la volta que ho cobria, que en 1.923 es duu al pòrtic juntament amb la pila bautismal d'immersió. És una clau que implica una solució de crucería, solució que no es dóna en la nau i que desconcerta a l'hora d'intentar datar amb maig precisió la construcció de la nau. La paret corbada de l'absis del sector nord és conservada com envà entre la capella del Sagrat Cor i l'altar. L'ampliació també va facilitar recular en altar retaule major. L'obra va costar 1.484 pessetes i 1 real ( M. Mas, pag. 9 ). Les obres habidas després de 1.981 - data d'edició del CAB-, estan desenvolupades de forma breu en l'apartat de la ressenya de les intervencions.
10 Mayo 2006
SINTESIS INVENTARIAL DE LA RETAULISTICA, IMAGINERIA I ORFEBRERIA.
Avui a la parròquia de Malanyanes es conserven els retaules de S. Isidre, de S. Bartolomé i el retaule major de Sta. Agnès.
De l'altar major - de l'antiga església - ja hi ha notícies des de 1O25, juntament amb el de S. Joan, estan inventariats en les visites pastorals del S. XIV (ADB, V. P. vol. 8 fol. 43; vol. 7. fol 194; vol. 10. fol. 97; vol. 14. fol. 97 i 99 )
El retaule actual de Sta. Agnés és obra de l'escultor Jaume Roix, de 1.681 ( data de la signatura del contracte, M. Mas, pag. 10.) i substitueix a un altre anterior de 1.535 d'estil flamenc pintat per en Jaume Forner ( M. Mas. pàg.9. Actualment està dipositat en el museu diocesà Pia Almoina). A l'any 1957 sent rector Mn. Josep Mariné va ser restaurat sota la direcció del Sr. Camil Payas, responsable de la secció de Monuments de la Diputació de Barcelona. Aquesta va aportar, a més, la quantitat de 25000 pessetes. Alguns dels elements del retaule van ser dipositats durant la guerra del 1936 al Museu de Granollers que van ser després retornats a la parròquia. A l'any 2005, en preparació del setè centenari de l'actual església, es neteja i restaura per les Sres. Mónica Guitart Mas, María Vaig Maté Méndez i Mª Eulalia Teixidor Bosch sota la direcció del Sr. Josep Mª Xarrié Rovira, un dels directors del Departament de Cultura de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya sent rector Mn. Albert Torrens i Pérez.
El que hi ha avui a l'altar major té predel.a, dos cossos i l'àtic. En el mitjà té incorporat el sagrari de principis del segle XVII, d'un sol cos amb Jesús ressuscitat a la porta. En l'àtic es troba la crucifixió de Jesús sota la imatge del Pare Etern amb la bola del món i al costat dret sant Tomàs de Aquino i a l'esquerra sant Ambrós. En el primer cos del retaule està Sta. Agnés amb l'anyell sobre el llibre i la palma. A l'esquerra l'amant que la vol per esposa. A la dreta el pretendent mort pel dimoni. El segon cos a esquerra es pot veure el pare del mort demanant l'ajuda de Santa i en el centre la decapitació i a mà dreta la cremació de la Santa. I en la predel.la dos baixos relleus de la passió del Senyor amb quatre santes, dues a cada costat (a mà esquerra, Sta. Apolonia, patrona dels dentistes i Sta. Eulalia; a mà dreta Sta. Madrona i Sta. Llucía). En el marc del retaule a mà esquerra S. Francesc Xavier i un sant desconegut potser S. Pere González Telmo; a mà dreta S. Antoni Abat i S. Antoni de Pàdua).
El retaule de S. Bartolomé data del 1.705, obra d'un escultor de Mataró i va costar 300 lliures (M. Mas, pag. 12-13 ) Té predel.la, un cos i l'àtic. La predela que sosté el cos està decorat amb motius florals i caps de angelets. El cos està dividit per quatre columnes salomóniques decorades amb penjolls de raïms, al centre està el martiri del sant: uns botxins li arrenquen la pell, en els peus hi ha un gos. Són talles bé decorades i policromades. A l'esquerra del cos està San Antoni de Pàdua, i a la dreta San Antoni Abat, patró dels animals (ambdues imatges de guix són modernes; abans de la guerra havia les imatges de S. Lluc i de S. Ramón de Penyafort). En l'àtic està S. Sebastià flaquejats pels arquers; al costat esquerre san Tomàs amb l'església i a la dreta sant Ambrós amb una nau.
El retaule de S. Isidre, patró dels camperols, va ser encarregat a l'escultor Rovira. El retaule és neoclàssic de principis del s. XVIII (CAB, pàg.554 )té un cos i àtic. El cos té sis columnes, amb les imatges de S. Isidre, S. Abdón i S. Senen, reis màrtirs. En l'àtic una talla de S. Pau. En altra època el dia de S. Isidre es cantava missa i es feia una processó.
Talles de la Mare de Déu del Roser - d'estil barroc del S. XVIII -, del Sagrat Cor i a la sagristia imatges de talla de sant Ramón de Penyafort i santa Catalina agenollats probablement d'un retaule del s. XVIII. També hi ha unes imatges modernes de la Purísima, de sant Joan Bautista i de S. Josep.
Quant a la imaginería, tenim Santa Agnès de plata dempeus hexagonal de 38 cm. del S. XVII i amb marca del orfebre; la Mare de Déu del Roser de plata dempeus hexagonal de 42 cm. del S. XVIII, amb marca de l'orfebre; un San Antoni de plata de 28 cm. del S. XVIII; una verge dolorosa i una talla probablement del s. XVIII del Sant Crist crucificat que estan al costat de la paret del tram inicial de la nau. ( CAB. pàg. 554-555 ).
En el terreny de la orfebrería, Sta. Agnèsté un relicari de plata daurada del segle XVI ( en la visita pastoral del 8-8-1508 es diu que en una caixa de fusta havia moltes relíquies i es mana fer un relicari :ADB, V.P. 29,fol.405. Però segons la nota de M. Mas, conta que el mateix va portar autèntiques relíquies sent solemnement rebudes el 24-8- 1.923: M. Mas pag. 15 ) La creu processional és dels argenters Madyna i Farell, va costar 199 lliures, 1 " sou " i 6 diners. Es va acabar en 1.576 i va ser retocada en 1.587 ( l'encàrrec està recollit en la V. P. de 17-3-1.574: ADB, V. P.. vol. 29, fol. 40 v. ). La seva descripció es troba més abaix. Durant la guerra del 1936 es va espatllar i va ser restaurada pel argenter Joan Savall de Barcelona i beneïda el dia 21 de gener de 1957 pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Narcís Jubany.
També hi ha un calze del segle XVI decorat amb escenes de la passió ( ADB, V.P. vol 44, fol 68 v ), a més d'un encenser del s. XVI amb marca de l'orfebre. Del segle XVII es conserven dos canalobres, obra de Guillem Coves, argenter de Barcelona ( AHPB , notari Francesc Aquil·les -menor- Manual 11, any 1622, lligall 8,fol. 552 ). Un canalobre té la inscripció " EN EL AÑI 1622 ES FEREN AQUESTOS ACANDALEROS ". L'altre " ESENI OBRIS FRANCESC ALSINA I FRANCES VARDAGUER ".
De l'any 1.687 un salpasser amb motius florals. Té la inscripció "CASADA I CORTS, 1. 687 ".
Es conserven també una veracreu dempeus ovalada i burinada, amb creu plana, florejada amb decoració geomètrica i vegetal; altre calze dempeus rodó, amb medallons que representen la fe, esperança i caritat, decorat amb caps d'àngels, té marca d'orfebre; una naveta de plata; una custòdia de plata daurada, obra de Ramón Sunyer i una crismera de plata ( ADB, V.P. vol.45, fol.63 ).
-Orfebrería de Sta. Agnès del segle XVI, en relació a les tipologies més habituals :
La tradicional idea que hi ha un declivi en l'orfebrería catalana al segle XVI és falsa, hi ha una gran producció, també fora del principat i a Aragó. Es descriuen innovacions que van a subsistir amb pervivències de tipologies i morfologies gòtiques. Els argenters ja eren considerats artistes al segle XVI, gaudien de reputació social.
L'orfebrería religiosa és la que manté més la tradició gòtica, sobretot en les figures, poms i aplicacions ornamentals. Al segon terç del XVI, s'incorporen novetats renaixentistes: " grutescos ", i fulles d'acant, fornícules apechinades, però les tipologies solen mantenir-se.
La penetració de gravats i estampes d'Itàlia en sòl català, provoca el començament de transformacions. Com canvi en les tècniques sobresurt el repujat, de relleu progressivament ressaltat; el tornejat aplicat àmpliament a peces de plata. La filigrana i l'esmalt, cauen en desús. Durant el segle XVI, tenim notícies d'unes 200 creus processionals a Catalunya, però la seva qualitat és mediocre si la comparem amb l'orfebrería d'altres llocs en el mateix segle XVI, o pel que fa a l'anterior moment català.
Creus Procesionales:
Solen repetir la tipologia gòtica de braços florejats i decoració plana -repujada - o burinada, lentament filtrada de motius renaixentistes. La creu de Sta. Agnès segueix la tipologia base, encara que amb algunes variacions iconogràfiques, però mai formals. La descripció de la tipologia base és: al mig de cada braç, entorn de la imatge del Crist crucificat, apareixen medallons circulars, quadrilobulats o romboidals, amb relleus a l'anvers i a l'inrevés amb la verge, el tetramorfos o de vegades Adán, el pelicà, la resurrecció i més ocasionalment algun sant o profeta. A la part baixa de la creu se situa la macolla, de forma arquitectònica que fins a gairebé a la fi de segle és de cos hexagonal, d'un a tres pisos, amb nínxols amb baldaquí, pinacles, gablets, contraforts, gàrgoles, boterells, etc. Les fornícules acullen figures de sants, i en les separacions poden aparèixer àngels amb instruments de la passió.
La creu de Malanyanes presenta a la part central de l'anvers a Jesucrist, al braç superior a San Joan i en l'inferior, la resurrecció; al braç esquerre, San Lluc i al dret San Marc. A la part central de l'inrevés, Sta. Agnès. Al braç superior, el pelicà ( símbol del sacrifici de Crist ), a l'inferior, Sant Mateu amb una ploma. Al braç esquerre, la Mare de Déu i al dret San Joan. A la macolla, hi ha petites capelles dels apòstols i contraforts. En el seu primer cos està San Pere, San Bartolomé, San Jaume, San Andreu i San Pau; en el segon cos, San Judes, San Jaume el menor, San Tomàs, San Simó, San Matías i San Felip.
Les figures de l'edifici solen tenir un tractament més naturalista si s'acosta al segon terç del s. XVI, amb una expressivitat més individualitzada.
Per la seva banda els relicaris ( per a conservar el " lignum crucis " o veracreus ), solen presentar tres maneres diferents. La més tradicional és de reminiscències medievals, en forma de templete, coronat amb una creu amb relíquia, i flanquejat per àngels. Després els que abunden més i semblants a les creus processionals, amb macolla i peu. Finalment els més tardans , amb macolla en forma d'àmfora amb dues anses simètriques entre el peu i la creu, tipus Falset o parròquia del Pí.
De totes maneres, cap dels tres és aplicable al de Santa Agnès, aquest és de plata daurada. El peu és poliforme, la macolla rodona i aplanada, propera a la forma d'àmfora. El cos és un cub quadrat amb dues obertures circulars, amb pinacles i coronament gòtic florit.
La tipologia base de custòdia del segle XVI, tampoc és com el model de Malanyanes, aquella es presenta a manera de temple gòtic situant al centre l'exposició de la sagrada forma. La de Santa Agnès és amb aspecte de copa, semblant al calze del segle XVI, encara que amb peu rodó i no polilobulat.
Quant als calzes, aquests solen presentar el peu en forma de flor o lobulat, la tija hexagonal i un nus prismàtic responent a una tipologia arcaïca.
El detall de l'àmfora en la tija, ja respon a la introducció de motius renaixentistes, com és el cas del de Malanyanes, així és també el calze de Llatzer de Castanya de 1.557.
10 Mayo 2006
OBERTURES
La Portada de la façana occidental té en el marge esquerre la inscripció de 1306 (Anno + Dni. M CCC VI), que presumeix l'acabament de la mateixa.
Tant l'arc de la porta com les arquivoltes ja hem dit són lleugerament apuntades. No es contempla l'element timpà figurat, tan solament una pedra llisa de granit on s'ha gravat la inscripció "Domus Dei et Porta coeli".
La porta abocinada presenta cinc arquivoltes al seu torn modelades en altres inferiors, presenten decoració amb motius florals i geomètrics: espigues i sanefes, més lligades a la tradició meridional i palmetes de tradició septentrional.
Les arquivoltes imparells són recollides per columnes fines i allargades - dos a cada costat -; llurs capitells presenten formes i ornamentación diferent. Els més propers a la porta recullen l'arquivolta inferior, són més prismàtics, amb decoració d'aus i carátules, d'ulls en forma de ametlla, molt senzills, treballats amb cisell. Els exteriors són més estilitzats, allargant el cos del capitell, cisellats i amb decoració vegetal.
L'arquivolta que presenta la curvatura major és recollida per dues mènsules recolzades en el mur, amb forma de mascarons, encara que de gran tosquedat. En aquestes mènsules s'ha utilitzat el trepà per a perforar les boques dels rostres.
La tosquedat d'aquesta portada ens fa pensar en un artista de 2ª o 3ª fila. D'altra banda s'emmarca dintre de la tradició de prioritzar la façana principal com lloc d'accés. En època d'inicis se solia aplicar una porta en el sector sud de la nau, aquesta tradició és llunyana per a SAM i a més hem de pensar que probablement l'edifici primitiu ja tingués ocupat el sector sud per la presència de la torre campanar.
Cal assenyalar que aquesta portada és l' obertura major de l'església, però no proporciona llum natural al temple per que en la seva part interna està encaixada en una estructura pentagonal de fusta que disposa noves portes d'accés.
L'ull de Bou està sobre el plànol inclinat que forma la coberta de fusta del pòrtic, abocinat cap a l'interior i amb una reixa de ferro en forma de creu per davant de la vidriera acolorida.
És la obertura que proporciona més llum natural a l'edifici, mimbada una miqueta per la seva vidriera acolorida.
Exemples d'ulls de bou en façanes hi ha en gran quantitat, podem pensar en l'antic monestir i avui església parroquial de San Pau del Camp, que també els inclou en la zona mitja del campanar acabat en espadaña en el XVIII.
I finalment dintre d'aquest apartat d'obertures, tenim les quatre finestres petites, en els quatre cossos afegits a Sta. Agnès que estan en els cantons. En el sector nord de la capella del Sagrat Cor tenim una apuntada. En el sector oest de la de S. Bartomeu tenim una obertura escarzada i lleugerament abocinada senzilla; en el mateix sector de la capella de S. Isidre, s'aplica una obertura rectangular i en el costat meridional de la sagristia, un de tipus quadrat. Totes estan acolorides menys la de la sagristia. Les obertures són de grandària reduïda, aquestes quatre són semblants, una mesura "standard" per a totes elles, pot oscil·lar sobre els 4O X 2O cm, la qual cosa deixa en penombra a la nau central. La tímida llum que entra per les vidrieres acolorides, mor en l'interior de les capelles, no transcendeix més enllà. I és que tant el romànic com el gòtic català, mai va tenir la febre per la llum que va tenir a França o que es pot veure en Suger de Saint de Denis, i aquest prescindir en part del misticisme de la llum i del seu valor analògic pot tenir explicacions tan simples com la que esfonamenta en la comparança de la llum solar de les diferents zones de Catalunya i té molta més llum que l'Ille de France, a més de molts altres motius de tipus estructural, com l'absència de boterells en el gòtic català que troba altres solucions per a il·luminar els seus temples.
Quant a situar a Sta. Agnès dintre d'un corrent tipològic, ja vaig insinuar quelcom quan parlava dels arcs com elements de suport. El que sí sembla clar és que la tipologia que avui és, no és la tipologia que va anar. Això ho tractarem a l'iniciar l'apartat de notícies històriques.
Encara que si es produïx una continuïtat de l'espai nuclear central, com eix vertebrador de tots els altres espais, la tipologia primera de l'edifici era distinta. Sta. Agnés pertany a tot aquest grup, molt nombrós d'edificis, que aprofitant una obra primitiva l'han ampliat i l'han reformat per noves necessitats que provoca l'esdevenir històric. A l'espai que ja tenen i que contínua sent vàlid, li integren sobretot la nova moda ornamental, perquè a nivell de construcció, continuen emulant les tècniques i tecnologies de l'època sota-medieval que perduren en la cultura autòctona del país i el cas més evident és la capella del Roser ja analitzada amb deteniment. Els estils trenquen les cronologies que simplifiquen la història de l'art.
10 Mayo 2006
TEULADES
La de la nau central és a dues aigües amb parhilera i teula àrab.
Les de les capelles són a un sol vessant, partint gairebé de la mateixa altura de la nau central. Tan solament la capella del Sagrat Cor té coberta a quatre aigües.
La part superior de la coberta de fusta del pòrtic és de teula.
La teulada del campanar rep llum zenital ja que està coberta amb un plàstic-vidriat trasparent, que tanca tot el quadrat de la torre.
Quant a les teules no solen estar disposades en una única capa. Així, per exemple, a la capella de S. Isidre i la sagristia es disposen tres capes de teules, les dues primeres - les internes, les més properes a la volta - estan de cap per amunt amb el intradós cobert de tovoti les cobreix una tercera capa de teules, ara si de cap abaix, formant la cobertura i el canal.
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
